Postfrankfurtiana 1

24 oct. 2007, 11,20: sono qua, in Girona, confortevolmente ghiacciato su una sedia di ferro aspettando il Talgo delle 10,42.
Al tren, camí de València:
Després de la sotragada de l’exposició sobre història de la literatura a Frankfurt i el famós retolet de “Els segles foscos”, penso que el millor que puc fer és demanar asil polític a Espanya, per exemple, és a dir a un país que està orgullós de tota la seva història cultural i de la seva llengua, i així ho projecta sistemàticament i orgullosa arreu i tothora. Així ho vaig exposar, mig de debò mig en broma, als alumnes ahir dimarts.

De la fira de Frankfurt i “Els segles foscos” se n’extreuen dues importants conclusions:
1) s’ha d’analitzar l’evolució de la història literària dels països de l’entorn i les modificacions en la visió de l’edat moderna, del barroc, etc.; la seva recuperació…
2) s’han de conèixer les literatures del període medieval i modern de llengües com l’èuscar, el gallec, però sobretot, de literatures en llengües minoritàries com el portuguès, occità, danès, suec, hungarès, txec, rumanès, polonès, etc., i comparar-les amb l’evolució de la història literària nostra.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en literatura catalana moderna, Reflexió i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s