El “Viatge d’en Pere Porter a l’Infern”: un text glocal

[Aquest és un meu text per al catàleg de l’exposició pictòrica sobre el “Viatge …”]

Un individu enfila l’autopista de Nova-York en direcció a Filadèlfia. Se li ha fet tard, fa fred i és ben fosc. Vol arribar a casa com més aviat millor. Al cap de poca estona de conduir penetra en una zona de boira espessa. Pocs minuts després, quan n’ha sortit, veu una benzinera i decideix carregar el dipòsit que, ara se n’adona, és quasi eixut. Omple el dipòsit i quan paga, el mosso li diu: «Este…, perdone señor, pero acá no aceptamos dólares. En Argentina se paga con pesos».

És una llegenda urbana ben coneguda, com ara, entre nosaltres, la de la noia que feia autoestop al pont de Bàscara, que –ves per on– és, pam més pam menys, coneguda en mil llocs d’Europa. I consta de la mateixa estructura, clavada, que l’episodi en què el pagès de Tordera Pere Porter, un cop sortit de l’infern, vol pagar una peça de pa que ha pres en una fleca en un carrer de Morvedre (avui Sagunt). La flequera, irritada, crida que allà la moneda catalana no val res, i és aleshores que li fan saber que és al País Valencià, a ell, que ben poc abans –segons creu encara– era al camí ral de Tordera a Maçanet.

Vet aquí un dels elements que evidencia la universalitat del relat. I és que convé combatre dos tòpics quan es parla del relat de Pere Porter: és una sàtira local. Doncs, ni sàtira, ni local. Són molts i ben universals els materials que hi desemboquen; són molts i dispersos arreu els textos paral·lels; són moltes i sorprenents les destinacions de la seva difusió.

En diversos estudis se n’han singularitzat un munt, d’aquests trets: el recurs ocasional al contrapasso dantesc; la introducció d’episodis que circulaven en els reculls d’exempla per a la predicació arreu de l’Europa medieval i moderna; les concurrències amb la literatura culta barroca –com en el tema del trasllat de la culpa del pare al fill (on coincideix amb el Sueño del infierno de Quevedo perquè beu de les mateixes fonts tradicionals, com també el nostre popular Llibre del romiatge del venturós pelegrí)– o amb la literatura medieval d’arrel artúrica –com en el tema del transcurs anormal del temps, típic en relats medievals i moderns de tipus fantàstic–; els paral·lelismes amb relats de viatges al·lucinats i nigromàntics amb companyia d’esperits de dubtosa naturalesa molt difosos en època renaixentista; la coincidència amb certs aspectes de les relacions de successos impreses a l’època –la premsa del moment–, etc.

El fet és que El viatge de Pere Porter a l’infern és un relat rigorosament glocal: va tenir una extraordinària difusió manuscrita en l’entorn més immediat dels fets que explica, el vescomtat de Cabrera i, més generalment, la Catalunya Vella. Però al costat de la intensa difusió localíssima el trobem integrat en castellà en una complexa obra narrativa culta entatxonada de poemes i meditacions ascètiques de mitjan segle xvii, El desierto prodigioso y prodigio del desierto, d’un tal Pedro de Solís y Valenzuela, composta a l’antic virregnat de Nova Granada, al continent americà! És cert que no va ser imprès fins a final del Vuitcents, quasi tres-cents anys després dels pretesos fets que s’hi narren. I per què? Perquè impressor i responsables de la impressió haurien anat a la presó –en el millor dels casos–, donada la duríssima denúncia que el relat conté amb noms, cognoms i càrrecs ben precisos dels que cometien malifetes, injustícies i crims emparats en el poder, especialment en el poder judicial. Per això mateix és un relat anònim, és clar.

El cas és que el relat de què parlem consta de la integració de dos elements diversos amb una intenció única:  (a) un relat oral més o menys conegut al país a principi del Siscents, en què un tal Pere Porter deia que havia anat a l’infern i n’havia sortit; a aquest s’hi afegeix (b) un report de denúncia contra l’administració de justícia del temps. Aquest segon aspecte comptava amb una extensa tradició literària d’inferns habitats per juristes i notaris corruptes, al quals baixaven persones que després explicaven la peripècia amb intenció edificant. La intenció (c), és clar, era difondre entre els que eren majoritàriament afectats per aquella situació, els sectors més populars i la pagesia, aquella denúncia com un silenciós i privat  –no podia ser altrament– acte de revenja dels oprimits. L’autor, bon coneixedor del món jurídic del país, va adoptar el registre popular que convenia per difondre el text entre els qui volia que el llegissin.

Pel que fa al relat (a), ens trobem en una època en què abunden els reports de viatges sobrenaturals i de peripècies en paisatges escatològics, del més enllà. Heus-ne aquí un, que sembla al·ludir al final al cas del nostre pagès de Tordera: l’historiador i jurista Jeroni Pujades, a l’inici d’una còpia del relat sobre Porter afegeix:

“De la fe se deu donar a aquesta relació dupto jo, lo Dr. Jeroni Pujades, ciutadà de Barcelona, […] perquè estant en Castelló coneguí un núncio de la cort de l’Audiència del comtat d’Empúries que es deia Pere Vila, que contava en sa persona semblants faules; i ell propri me confessà que era modus vivendi, que persones simples li donaven alguns reals perquè digués, vist i no vist, i així passava. I dit Pere Vila fou desterrat del comtat i fou núncio de la Cort Real de Girona: lo diable té grans estils… Veritat és me recordo jo de que, vivint en Barcelona, d’on só natural, entenguí a dir que los pares inquisidors examinaren alguns dies a un home que deia era baixat a l’infern. No sé en què parà. Podria ser algun embeleco com lo que del pare Vila tinc dit.”

A l’esmentada novel·la criolla El desierto prodigioso y prodigio del desierto, en sentir a parlar del cas de Pere Porter, un dels personatges pren la paraula:

“[…] el año de 1601 (que, según vemos, fue siete años solos antes del succeso de Pedro Porter) aconteció en un lugar de Italia llamado Corito […] que haciéndole las exequias a un notario en una iglesia donde le habían de enterrar, se levantó del féretro el cadáver y, volviéndose a un pariente suyo, le dijo que fuese luego a su cassa y que sacase de ella una escritura que tenía oculta y luego la restituyese a un lugar pío, porque por haberla ocultado estava por justo juicio de Dios condenado a las penas eternas del infierno. Y con esto reclinó otra vez en el féretro la cabeza y volvió a quedar sin vida como antes. Suceso es bien notable y castigo, dijo Antonio, igual al que llevó Gelmán Bossón [=el notari implicat en el relat de Porter].”

En fi: la universalitat del Viatge és ben manifesta. Ara: tots aquests materials estan en el nostre cas al servei d’una denúncia brutal i descarnada, no pas d’una sàtira –com llegim en algun lloc–, contra la burocràcia jurídica del temps. A diferència de la tradició satírica –‘Notaris i procuradors, a l’infern de dos en dos’– o dels relats pietosos a què m’he referit abans, en què el gremi jurídic apareix en forma genèrica, en el nostre relat s’hi denuncien persones reals amb la més crua precisió. Tant és la voluntat acusadora de l’autor que, fins i tot quan incorpora un episodi de procedència clarament tradicional, com el cas de l’escena del pare i el fill que giravolten a la sínia i s’esgarrapen i acusen mútuament, no s’està d’afegir que eren «molt coneguts i principals; vui los que viuen i vénen d’aquella [família] són nobles i titulars»!

Acabem assenyalant dues característiques cabdals del nostre text:

1. Un autor que s’atorga el paper de Déu, per tal com desemmascara delictes que eren desconeguts amb noms i cognoms dels malfactors a l’hora que ell mateix imparteix justícia i condemna a l’Infern els criminals.

2. Un Infern que és la imatge del món veritable, ple de criminals i de malifetes, contrapunt de la que ofereix el món real, el de dalt, fet d’aparences: grans personatges que no són el que semblen, rics que han obtingut fraudulentament llurs riqueses i nissagues que les frueixen il·legítimament, prestigioses famílies que suren en un bassal de sang.

Pep Valsalobre

Institut de Llengua i Cultura Catalanes. UdG

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Comentaris sobre literatura, Cultura i espectacles, literatura catalana moderna i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a El “Viatge d’en Pere Porter a l’Infern”: un text glocal

  1. Joan ha dit:

    Felicitats per l’article. Sempre m’ha fascinat la història d’aquest “Cas raríssim”, i tampoc acabava d’entendre com s’havia menystingut fins ara en la història de la literatura catalana. Malauradament, tot el que va del segle XVI fins al XVIII ha estat posat en un mateix sac per gairebé tots els crítics i estudiosos que han fet les seves obres fins a finals dels anys 80, i s’ha contemplat com un tot al qual no calia parar-hi esment, sinó més aviat ridiculitzar-lo.

  2. Lalo ha dit:

    Sí sí, feu mofa, però l’autor no s’ho va inventar, car en Pere Porter va existir i va néixer realment hi consta inscrit al Foli 6 del Llibre de Batetjos de I’Arxiu de la Parròquia de Sant Esteve de Tordera, consta la següent partida: “A XIX dies del mes de febrer de 1553, fou batejat Pere Porter, fill d’altro Pere Porter, pagès del veynat de Gasolves y Eulalia, muller sua. Foren padrins, Pere Tió, pagès de dit veynat y Sebastiana Giberta, del dit veynat de dita Parròquia de Tordera”.
    Potser ens manca una mica més de realisme fantàstic en les nostres vides. No és mentida tot allò que no poguem compendre. Hem de ser més humils.

    • pepvalsalobre ha dit:

      Benvolgut Lalo,
      no sé on veus la broma, l’acudit, perquè part de la meva feina dels darerrs anys, i no és gens de broma, ha estat estudiar aquest text, de la manera més humil, és a dir treballant, treballant i treballant. I difondre’l i fer-lo conèixer entre els meus alumnes a la UdG i arreu. Perquè és un text molt important en molts sentits.
      D’altra banda, mai no he negat l’existència d’en Pere Porter, més que més després de les recerques publicades per Josep M. Pons i Guri. Ara: d’aquí a admetre a ulls clucs el que diu el text, que té una intenció de crítica d’uns funcionaris i d’un estat de coses a través d’una estratègia literària i devota, hi ha un món. Moltes gràcies, a més, per les teves dades.

      • Lalo ha dit:

        Benvolgut Pep,
        No he volgut fer cap mena de broma, he llegit el teu text i es veu que l’has estudiat i molt i que n’has fet un anàlisis acurat, contextualitzant-lo en un temps de denuncia social.
        El comentari de mofà que feia en el meu anterior post, era respecte de l’inici del teu text, possés en Pere Porter al mateix nivell de les llegendes urbanes i crec que aquesta història no és així ni molt menys.
        Les altres son referides i dites, de no se sap on: “l’autoestopista” de Nova-York o la noia del pont de Bàscara.. En canvi aquesta al meu humil parer no, i es mereix un capítol a part.
        Esta documentada i escrita, noms i cognoms, de tots, el lloc. I crec que si es va fer així, tant ben documentada era precisament per donar constància veraç d’allò que havia succeït. Era per deixar constància d’allò que havia passat.
        Crec que sovint pequem de voler contextualitzar massa les coses que ja han passat i extreure-ho des del punt de vista actual i això és un error.
        Cada temps té les seves formes i les seves maneres, i que s’hagués escrit d’aquesta manera, donant rigor, amb intervenció de la inquisició, etc, amb notaris, alcalde de Tordera, etc…és com si actualment estigues filmat posem el cas.
        Evidentment no cal creure tot el que es diu a ulls clucs…clars que no, però tampoc partint d’inici que és mentida i que ja s’havia dit a no sé on, potser van ser ells els qui ho havien sentit i ara ens torna.
        D’aquí que digués ens manca una mica més de realisme fantàstic en les nostres vides, és fantàstic i inexplicable també sí, però perquè no pot ser real? Per què no?
        Lalo.-

  3. El viatge a l’Infern de Pere Porter em va interessar molt quan buscava exemples de materials amb referències religioses per a usos de crítica social. Tu, però, el contextualitzes molt bé.

    • pepvalsalobre ha dit:

      Hola, Genís. L’anònim autor del “Viatge” va ser un mestre en utilitzar estratègies literàries, models fantàstics, creences religioses, exemples de la predicació, etc., etc., tota mena de materials, per poder difondre com més millor el seu missatge de crítica de l’elit jurídica i, en fi, política, de l’època entre els més desafavorits, les víctimes d’aquell aparat institucional devorador. És un text de grans possibilitats d’anàlisi des de moltes perspectives, que tot just ara comencem a entreveure. Mercès pels teus comentaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s