Pep, l’apòstata

Jo també penso celebrar la vinguda del senyor Ratzinger a Barcelona amb motiu de la consagració de la basílica de la Sagrada Família. A la meva manera, esclar. Demà dilluns penso portar un escrit demanant que m’esborrin dels arxius de l’Església Catòlica. Que em retornin el pecat original que em van esborrar quan vaig ser batejat. Aviam si hi ha sort. No us penseu: em fa una mica de por no sortir-me’n, després de tants anys. Espero que no m’entri algun escrúpol estrany a l’últim moment. Espero també que no m’ho posin difícil ara, a l’hora de plegar. Ja se sap: tothom t’ho posa planer a l’hora d’inscriure’t aquí o allà, però a l’hora de plegar, ah!, aleshores tot són complicacions. I sinó penseu en les empreses telefòniques.

Segons l’Anuari Pontifici 2010, el nombre de catòlics en el món és de 1.166 milions. Doncs bé: ara n’hi haurà 1.165.999.999. No passa res, ni es notarà. Però ja era hora de posar les coses a lloc. El cas és que fa una colla d’anys que em fa angúnia de ser comptabilitzat com a membre d’una institució tan antidemocràtica, reaccionària i misògina, ves. I si fem un repàs a la història, pla: a occident apareix vinculada al poder polític des de l’imperi romà en temps de Constantí fins als règims dictatorials de Franco o de Xile, per posar dos exemples ben coneguts. Al llarg de l’edat mitjana no està clar si va salvar la cultura o si la va segrestar i manipular, isolada en convents i monestirs; després vindrà aquella tètrica i criminal criatura anomenada Inquisició, la censura, l’oposició radical i sanguinària a tota novetat intel·lectual, científica i a la llibertat de pensament, de confessió i de tota cosa que fos considerada sospitosa d’heretgia, les guerres de religió i les croades, amb milers i milers de morts en nom d’un ideal sagrat, que si el meu déu és l’autèntic i el teu fals, etc., etc. I per parlar d’un cas del present, les conseqüències criminals que comporta a l’Àfrica la bel·ligerància vaticana antipreservatiu. Tant dolor, tanta persecució, tant de sofriment… en nom de Déu?  Amb mi que no hi comptin.

Ep, i a l’estat espanyol encara no hem destapat l’olla dels abusos a menors, com ha passat en països on la competència de confessions religioses ha tingut com a conseqüència la sortida a la llum de casos execrables. Als EUA, sense anar més lluny. El cas irlandès, però, se’m fa més estrany, perquè el monopoli catòlic hi és contundent. En canvi, a l’Espanya franquista o a l’Itàlia feixista i demòcrata cristiana, amb la coalició tan estreta entre poder i Església, sense competència ni vigilància, no vull ni pensar el que potser arribarem a descobrir algun dia. Si mai es descobreix. Parlo, esclar, de la institució Església. D’altra banda, com a tot arreu, a dins hi ha persones bones i iniciatives lloables, només faltaria.

Bé: deixem-ho. En fi, que em fa l’efecte que tinc motius suficients per plegar. M’he mirat el web del bisbat de Girona i enlloc no hi diu on ens hem de dirigir els apòstates. Suposo que un cop allà me’n sortiré. I si tot va bé, m’imagino que d’aquí a uns dies rebré un comunicat en què se’m declara lliure, lliure! Apòstata en diuen, oh quina paraula més bonica; tant bella com denostada ha estat per la història occidental: de petit, només de sentir a parlar de Julià l’Apòstata, se’m posaven els pèls de punta! En canvi, ara, sense la sempiterna por al damunt… Pep l’Apòstata: crec que em faré fer targetes de visita amb aquesta nova realitat personal, jo que no n’he tingut mai (no de realitat personal, de targetes de visita).

Espero que no em faran passar un examen o alguna prova o altra cosa per l’estil. Què hi hauria de demostrar? El pacte que vaig signar amb el diable? La meva deficient coneixença del catecisme, de la teologia catòlica, de la història sagrada, de la llista de papes des de Pere, de la doctrina dels Pares de l’Església…? (Aquí haurien de declarar apòstates al 99’9% dels catòlics!) En tot cas, no recordo que quan em van batejar em fessin cap examen ni prova ni res per l’estil. De fet, ni m’ho van preguntar. Bé: adéusiau (ho veieu? hi és a pertot!). Me’n vaig a acabar de redactar la sol·licitud d’apostasia. I demà dilluns… (fan festa els dilluns?). Un altre dia us explicaré com ha anat la cosa.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria, Reflexió i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Pep, l’apòstata

  1. joan ha dit:

    Pep i Pau, Pau i Pep.
    Gràcies a tots dos pels vostres punts de vista. Els vostres atacs argumentals ens enriqueixen als que ens ho mirem des de la tribuna. Només m’he d’aixecar i aplaudir.
    Pau, tens una imatge boníssima al teu blog del Sr Aznar donant el seu dit a un quiosquer, em sembla, que descriu amb majúscules la magnitud del personatge. Així mateix, la foto de les monges netejant l’altar de la basílica amb tot el reguitzell de cardenals amb túnica blanca, també ens mostra molt bé el tarannà d’aquesta institució.
    Vinga més val que calli, em torni assentar i ja podeu començar la segona part!

  2. Pau ha dit:

    Pep,
    Tal com proposes, intentaré justificar la meva crítica. Sobretot és de tó, però bé, ho faré. T’ho prometo.
    De totes maneres, tampoc voldria caure en un intercanvi de “tòpics” reiteratiu, la teva opinió és clara, bel·ligerant i amb pocs matissos, així que seria difícil coinciliar postures en aquest tema.
    La meva crítica va sobretot pel tó agresiu del teu escrit. Que es manifesta fins i tot en les il·lustracions que l’acompanyen.
    No creus que algú que es consideri catòlic -encara que sigui bona persona. Algun hi deu haver!- pot deixar de sentir-se poc menys que un monstre després de la teva descripció?
    En fí, no crec que la negació de l’altre sigui un bon punt de partida, però tot pot ser. De totes maneres, prometo resposta.

  3. pepvalsalobre ha dit:

    Doncs, vinga, Pau, aixequem el nivell. El nivell decau just en el moment en què un dels implicats en el debat llança l’anatema o la desqualificació gratuïta de “tòpic” als arguments o afirmacions de l’altre, com qui li llança fang a la cara.
    Si per tòpic hem d’entendre coses que són ben sabudes de tothom, hi estic d’acord: en aquest sentit dec haver dit un munt de tòpics; ara bé, si, com sembla, tòpic vol dir que les meves afirmacions són falses o poc ajustades a la realitat, aleshores t’hauré de reptar a negar-les amb arguments sòlids i rigor històric. Per més que diguem que retreure, posem per cas, l’extermini jueu als camps d’extermini nazi és un tòpic, no per això l’afirmació és menys veritable (negacionistes a part).
    Què és el que és tòpic? La misogínia de la institució (els arguments que ha utilitzat històricament l’Església per justificar aquesta qüestió són delirants)? La pederàstia endèmica que la caracteritza, fruit del celibat forçós, contra natura (que amb tanta gràcia com genialitat i esperit de reforma denunciava un frare com François Rabelais fa cinc-cents anys)? El fanatisme, vinculat als interessos econòmics, de la inquisició? La irresponsabilitat criminal a l’Àfrica?
    Tu ets analista polític, és la teva feina. Jo sóc historiador de la literatura i de la cultura europees de l’edat moderna, i conec prou la història de l’Església, els seus representants i protagonistes més destacats des dels orígens, passant per l’edat mitjana, el pensament dels pares de l’Església i les teologies més importants; conec també l’Antic i el Nou testaments així com la seva gestació a la llum de les darreres troballes i teories… És per això que goso dir el que dic, no perquè ho hagi sentit a dir aquí o allà, sinó perquè saber-ho forma part de la meva feina . Per la mateixa raó que dic que el Jesús dels evangelis, si mai va existir, no podria combregar (i passa’m per alt la imatge) amb la tergiversació radical que representa la institució de l’Església Catòlica Romana, un estat i una institució eclesial, respecte del discurs que li és atribuït en aquells llibres, ni amb que ha arribat a fer l’Església en el seu nom! Esclar que un dia va aparèixer un intel·lectual hebreu de cultura hel·lènica, per cert homònim teu, un visionari, un il·luminat, que va posar les bases per a la relectura del missatge evangèlic.
    Bé: no m’allargo. De fet, si en vols un, de tòpic, per no dir una estupidesa solemne, aquí en tens un de ben repetit aquests dies en tots els mitjans: “les arrels cristianes de Catalunya”. Que jo sàpiga el que fa de Catalunya una col·lectivitat diferenciada no pot ser un tret que és comú a totes les col·lectivitats del seu entorn, crec jo.
    En fi. Aixequem el nivell, doncs, i, per tant, refutem el que sigui refutable amb arguments basats en proves i estudis, en l’àmbit intel·lectual, doncs. En tot cas, Pau, t’agraeixo molt sincerament el teu accés al bloc i més encara la teva participació activa, perquè aquesta és la raó de ser d’un bloc: l’intercanvi.

  4. Jordi ha dit:

    Pep, te n’has sortit? Déu ho vulgui.
    Els teus arguments històrics i d’abusos sexuals són denuncia d’una realitat, però no lliguen amb el teu nivell intel•lectual, se’m fa estrany que no te’n hagis adonat de la dualitat poder – església amb el permís de la variable temps.
    El poder fa malbé a tothom, inclosa l’església, que també hi ha caigut al llarg d’aquests dos últims mil•lennis (són humans); la decadència de la institució està en procés, la clientela en defuig.
    Si Jesús aixequés el cap, ell que no tenia cap intenció …
    Sort!

  5. Pau ha dit:

    Respecto fins i tot cel·lebro la teva decisió. Me n’alegro i tot. Espero que et sigui senzill realitzar els tràmits i no m’agradaria gens que et poséssin traves.
    De totes maneres, em sembla que no t’has de justificar per fer aquest pas.
    El que si que esperaria d’algú potent intel·lectualment com tu, és que féssis una argumentació més elaborada que fugís de tots aquests”tòpics” refregits. Hem d’aixecar el nivell sempre.

  6. joan ha dit:

    Ostres Pep, doncs potser en quederan 1.165.999.998. Tens més raó que un Sant. Aquesta setmana miraré que s’ha de fer per dir-los Déu vos guard. Estic fart que una Societat privada em vagi dient el què està bé i el què està malament. Amb la feina que tenim cadescú amb la nostra vida, sols ens falta que algú et doni lliçons de moralitat. Tot el respecte a aquells capellans i misioners que fan feines de molt de mèrit. Ara, cap respecte a aquesta organització tant carca, friki, masclista i fatxa. No entenc el paper de Tv3, tampoc. Ai, senyor!! Que Déu hi faci més que nosaltres!!
    Pep, molt d’acord amb el teu post. Et llegiré el proper, si Déu vol!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s