Perplex

Per bé que em considero àcrata, la meva responsabilitat social no em permet aïllar-me en una torre de vori i mirar la resta dels humans des de l’atalaia de l’incorruptible, del pur. Aleshores, el que més es pot assemblar a la meva percepció de l’acràcia és ara mateix una proposta republicana, d’esquerres i independentista (es tracta de trencar els grans estats cap a entitats polítiques cada vegada més properes a l’individu i a la comunitat natural, sigui el que sigui aquesta). En fi, com a votant d’ERC en les darreres eleccions, crec que hi ha una important reflexió a fer: no s’ha complert ni un sol dels objectius establerts. La catàstrofe no té pal·liatius. Considero que la cúpula del partit ha de dimitir en bloc, després d’uns anys en què no han sabut contrarestar la pressió contrària, no han fet gaire res per evitar les fuites internes (s’havia d’haver treballat molt més el consens, malgrat els forts personalismes), no han escoltat el territori ni donat suport als municipis (que es preparin en les municipals!), ni han sabut gestionar la potencialitat independentista del país –una possibilitat històrica perduda–, etc. És cert que ERC ha contribuït com ningú altre a difondre la percepció social de l’independentisme, desacreditant l’autonomisme, que ha apostat per estratègies de cohesió de la societat catalana per tal d’assegurar la independència (que una Catalunya de base estrictament ètnica o essencialista no assolirà mai), entre altres encerts. És cert també que la pressió mediàtica, majoritàriament en mans de convergents o socialistes, ha estat brutal. Però el desastre és evident. I la cúpula del partit és ara mateix el grup de persones en l’univers sencer menys adequat per analitzar i treure conclusions del que ha succeït. Hem d’acceptar que en Carod, un intel·lectual a anys llum d’en Puigcercós, ha malbaratat escandalosament l’extraordinària potencialitat d’ERC en aquest país. Ara: en Puigcercós, pel que percebo, no té, ni de bon tros, el carisma ni el suport popular del líder ara caigut per mèrits propis. Ni el tindrà mai.

La imatge de la sala de la seu d’ERC quan en Puigcercós va parlar la nit electoral d’ahir (i reconec que va fer un discurs prou encertat) era la viva imatge que les coses no van bé: quina solitud! Recordeu la cara d’en Benach, però sobretot el fet que eren 4 persones 4 allà dalt i tres o quatre més les que aplaudien com autòmates desesmats pels laterals de la sala? Compareu-ho amb les imatges de la seu de Ciutadans o, més adequadament encara, amb la del PSC: després de la derrota històricament més aclaparadora en unes eleccions nacionals, tothom ha fet costat a en Montilla, s’han donat suport, etc. Si més no davant els mitjans. I en Montilla ha fet, potser, el millor discurs que li he sentit mai. I sense paper (és possible que ja el tingués molt preparat, cert). I ha avançat que no es presentarà a la reelecció com a secretari general del PSC. I ara, dilluns al matí, acaba de renunciar fins i tot a l’acta de diputat. Chapeau, senyor Montilla: el felicito, jo que no li tinc cap simpatia política. També avui dilluns, escolto que en Puigcercós no dimitirà. Crec que és una molt mala notícia.

En Laporta, cert, no em sembla gaire sòlid, potser perquè aspiro a veure programes complets en tots els ordres socials i no només eslògans de circumstàncies. Ha estat, suposo, el cap mediàtic de l’operació. Ara bé: també és cert que darrere seu té persones que saben perfectament què volen i com fer-ho: López Tena, Bertran, Strubell. La fragmentació de l’independentisme, en ella mateixa, amb un objectiu final comú potser no és un desastre irreversible, si els implicats saben entendre’s. La catàstrofe ha estat no saber crear un moviment capaç d’aglutinar totes les opcions que tenien un horitzó comú. Tots hi tenen responsabilitats, cert. Potser més ERC, perquè és el que, des de l’experiència política i històrica, més havia de fer per assolir-ho.

El vot fidelíssim d’IC, un sostre de marbre, malgrat les astracanades que han arribat a fer des del govern (amb el linxament sistemàtic per part dels mitjans de comunicació, no ho oblidem), els ha funcionat.

En canvi, el PP del discurs més dur i carca és el que s’ha imposat clarament en aquestes eleccions (en paral·lel als anys d’en Vidal Cuadras): n’és el gran guanyador, mal que ens pesi. Només em queda el consol que PxC no ha tret cap parlamentari, tot i que els vots que ha obtingut m’escandalitzen i em preocupen.

Els de CiU ja s’han començat a abrigar amb la senyera, malgrat les promeses de governar per a tots els catalans. El discurs d’en Mas guanyador ha estat pobre, molt pobre, en contrast amb una campanya excel·lent, ho he de reconèixer. Estic preparat per a una llarga travessia en el desert, i em flairo la reactualització dels tics clàssics de la història de CiU: l’estira i arronsa amb el proper govern espanyol del PP de Rajoy per una almoina, els suports a Madrid, etc. El concert econòmic és impossible perquè l’interlocutor és Espanya, i CiU ho sap. I no veig que tingui cap pla alternatiu. Es just, però, concedir-li un cert temps i esperar a la proposta de govern (els millors, diuen, encara que no siguin de la coalició) i la promesa d’escombrar l’excés escandalós d’alts càrrecs de l’administració catalana. Això per començar. No seria sobrer que mirés de tenir en compte les consideracions que es van fer a la “Carta al futur president del govern de la Generalitat” en el primer número del diari “ARA”, tan abstractes com tangibles alhora.

Aquestes són unes notes personals, ben lluny de l’anàlisi política professional, i a cop calent. Però no m’he sabut estar d’escampar-les. En fi: què ha de fer avui, doncs, un individu idealment àcrata i materialment republicà, independentista i d’esquerres (les quatre coses a la vegada i amb la mateixa intensitat) com un servidor de vostès? Vet aquí la perplexitat del títol.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Cultura i espectacles, Reflexió i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Perplex

  1. El terrós de sucre no han estat els qui et pensaves. D’aquí de la teva perplexitat, suposo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s