Salvapàtries

Vagi per endavant que com a profeta no tinc futur.  Fixeu-vos: quan CiU va perdre el govern de la Generalitat a mans de l’entesa d’esquerres, vaig gosar afirmar que, pel fet que CiU havia estat una força política que havia crescut a l’empara del poder, un cop fora d’aquest, es desfaria com un sucre a l’aigua. Pitjor encara: molts anys abans, en un arravatament d’optimisme, vaig pronosticar que la primera o, si més no, la segona generació d’immigrants procedents d’Espanya als anys 50-60 i nascuts aquí, s’integrarien completament al país sense cap diferència amb un català de nissaga. Sense comentaris.

Ara bé: quan vaig saber que Aznar deixava el PP a mans de Rajoy, vaig vaticinar immediatament que s’instal·lava a la recambra del salvapàtries per quan Espanya el necessités mentre deixava al davant del PP un personatge grisot exprés perquè el clam dels desesperats fos més fort. Tant de bo em torni a equivocar… O no.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Notícia, Reflexió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s