La literatura moderna catalana i la seva percepció: alguns detalls

Al novembre de 2007, camí de Bolonya, on havíem de parlar sobre la història de la novel·la catalana, un amic i jo parlàvem sobre la modernitat de la literatura catalana en diversos moments de la seva història en els termes de si marxava en paral·lel, si era estrictament contemporània amb els corrents imperants a Europa o no. Va sortir el cas de Verdaguer, sobre el qual circula un cert lloc comú que diu que, si bé modernitza la poesia catalana en molts aspectes, no és un poeta modern, entès en el sentit que fa una poesia obsoleta ja a l’Europa dels anys 60-80 del XIX europeu, quan escriuen autors com Baudelaire, Rimbaud, Verlaine. Tal afirmació, però, ha estat replicada per altres estudiosos que afirmen que el cas francès és divers de tots els altres i que, per avaluar-ne la modernitat, Verdaguer s’ha de comparar amb les altres literatures del moment –italiana, occitana, portuguesa, castellana, etc., alienes també (encara) a les propostes trencadores de Baudelaire & Co en aquell moment–. Sigui com sigui, ara no m’hi puc entrenir. Bé: mutatis mutandis, potser podríem dir el mateix pel que fa a la novel·la catalana del XIX. Els comentaris a què faig referència van sorgir arran del fet que s’acabava de cloure l’exposició de la Fira del Llibre de Frankfurt sobre història de la literatura catalana, en la qual s’havia desplegat el darrer episodi col·lectiu de consideració historiogràfica negativa que s’aplica encara de manera fossilitzada al nostre país a la literatura de l’edat moderna: el període es liquidava mitjançant l’etiqueta inadequada d’“Els segles foscos” i així es projectava al món. (Vegeu la meva entrada en aquest mateix bloc.)

No estic segur que l’actual campanya “Amics d’Els Clàssics”, auspiciada per Editorial Barcino, la qual exclou programàticament tot allò que no sigui la literatura catalana medieval, no servi el mateix perfil. La separació de les obres literàries catalanes antigues en les col·leccions “Els Nostres Clàssics”, d’una banda, i “Baró de Maldà”, de l’altra, avui dràsticament separades per la línia de l’any 1500, prova que persisteix germinada la llavor plantada per la Renaixença, fa més d’un segle.

En aquest punt, sempre em vénen al cap els autors barrocs catalans; més concretament, Vicent Garcia; i més exactament encara, el sonet que porta per títol A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil, el primer vers del qual fa «Ab una pinta de marfil polia», de què parlava aquí mateix fa uns pocs dies. Hi deia: «[el sonet del Rector de Vallfogona] s’inscriu contemporàniament en una sèrie de sonets europeus sobre el mateix tema (la dama que es pentina) tractat de manera semblant (escrits per individus com Luis de Camões, Lope de Vega, Luis de Góngora, el comte de Villamediana, Gian Battista Marino, Girolamo Fontanella, Claude Malleville)]» i, tot i partir d’un esquema retòric molt codificat, Garcia assoleix «un nivell poètic de gran envergadura, alhora que basteix un text molt personal i elegantíssim».

Tal sèrie internacional de sonets ha estat motiu d’alguns treballs acadèmics de coneguts investigadors de la literatura, especialment espanyols. Sorprèn (relativament) que aquests estudiosos no hàgin esmentat mai el cas de Vicent Garcia, mentre que han estat ben atents a la lírica italiana o la portuguesa. És un problema de menyspreu de la tradició literària catalana per part dels estudiosos esmentats? A ningú no se li ha acudit parar atenció a què fan els poetes catalans? Ara: saben que n’hi ha, de poetes catalans a l’època? Fins a quin punt és una inèrcia a menysprear les tradicions literàries en llengües no estatals (avui) o és un desconeixement innocent? Fins a quin punt en tenim la culpa nosaltres, que no hem difós la realitat de la nostra cultura literària completa?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Comentaris sobre literatura, Història de la cultura, literatura catalana moderna, Reflexió i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s