Catalanot IV

Fa força setmanes, un comentarista d’aquest bloc feia un parell de reflexions que m’he permès de reproduir ja que em permetran fer un comentari general. Gràcies, Joan.

«1. De totes maneres, si tinguéssim estat propi, no seria molt més fàcil assegurar la pervivència de la llengua?

2. La qualitat del català. Cal esforçar-nos per mantenir frases fetes o paraules en desús? Cal obligar-nos a dir “d’acord” cada cop que volem dir “vale”? No restem quantitat de parlants quan intentem obtenir qualitat de llenguatge? No és molt més integrador tenir molts Rubianes o Buenafuentes a TV3 que no Mari Paus Huguets o Antonis Bassas? No suma més el català un xic “castellanitzat” que un català pur?»

1. Molt breu: no. M’hi referia en l’entrada «El català i l’altre». Ja pot ser un idioma oficial, oficialíssim, fins i tot l’únic oficial al país, l’idioma únic de l’ensenyament i de tots els nivells de cultura i prestigi, que tot això no assegura ben gens la pervivència del català. Simplement el català seria una mena de llatí, après a l’escola i usat en instàncies oficials, però mort o quasi al carrer si la gent no l’usa majoritàriament en TOTS els àmbits. Tindria els dies comptats, per molt independents que fóssim. Perquè la pervivència de les llengües –especialment en situacions de interferència com és el nostre cas amb l’espanyol, llengua molt més potent que la nostra (en termes demogràfics, econòmics, polítics, etc.)– l’asseguren els parlants, la gent del carrer.

2. Qüestió delicada, tot i que s’hi barregen una pila de coses diferents. En tot cas, és curiós que el que es planteja en aquestes afirmacions no s’ho plantegen pas els parlants de les llengües diguem-ne normals del nostre entorn (el francès, l’espanyol, l’italià, etc.). El tema del ‘català castellanitzat que suma més’ només té una evolució: la castellanització progressiva de la llengua fins a la desaparició del català, ni més ni menys que el que s’està esdevenint amb el gallec, aviat un dialecte de l’espanyol (fixeu-vos que ni tan sols hi posen subtítols quan parla en ‘gallec’ un polític en una TV espanyola o catalana). Algú em comentava que l’italià sí que té un problema amb els anglicismes que incorpora en la llengua d’ús corrent i dels mitjans, i que han desplaçat els mots italians corresponents (OK –‘occhei’, escriuen–, serial killer, privacy, beauty-case, babysitter, computer, mouse…); no hi estic gens d’acord: l’anglès no amenaçarà mai la supervivència de l’italià, mai, per molts anglicismes que incorpori la llengua del carrer, dels mitjans, la llengua viva. És un cas ben diferent del català, en què la interferència és molt més profunda (és una llengua que competeix des de dins del sistema), i sempre va en el mateix sentit, el de la subordinació sistemàtica, més castellanització… fins a la dialectalització i/o la substitució. Perquè aquell ‘xic’ castellanitzat, qui el mesura, on s’atura, on és la frontera?

Pel que fa a l’exigència de qualitat de la llengua com a fre a l’extensió de l’ús és un argument-trampa: l’ús del català no depèn ben gens de si és un bon català o és menys bo. Ningú no diu que si parles un mal català has d’abandonar la llengua i passar-te a l’espanyol. Un altre tema és ¿per què parlem un mal català? (És a dir, un català molt interferit pel castellà, no hi ha altre.) Millor encara: perquè tants parlants del català creuen que tant se’n fot la qualitat de la llengua? Per exemple, s’està generalitzant una certa opinió que diu que les faltes d’ortografia en particular i les incorreccions gramaticals en general no són importants i que la correcció en el català escrit és una qüestió menor, matèria de debat de quatre puristes, etc. No passa pas en les llengües del nostre entorn això. A França i a Itàlia, posem per cas, l’exigència en la correcció lingüística en els estudis secundaris i universitaris és molt elevada; a Espanya, un individu que escriu amb faltes d’ortografia és, ras i curt, un ase, suspecte de ser inadequat per a moltes tasques. Però entre nosaltres tot s’hi val, no ve d’un pam… És un fotut tema de mandra i de manca de respecte, sinó una mostra de complex d’inferioritat que pren l’aspecte enganyós de suficència. Perquè, diguem-ho tot, el semenfotisme més gran al respecte de la llengua prové dels catalanoparlants de tota la vida, dels catalans de nissaga.

Pel que fa a comparar Rubianes o Buenafuente, d’una banda, i Huguet o Bassas, de l’altra, és fer trampa grossa: els primers són còmics i els darrers no. No veig com es poden comparar un ou i una castanya. D’altra banda, Rubianes no feia els seus monòlegs en català (una altra cosa és que l’usés esporàdicament, a Catalunya); Buenafuente, en canvi, és un cas que s’ha difós extraordinàriament: el de qui fa broma –en part– a partir de l’ús d’una llengua deturpada per l’espanyol, el catanyol, per entendre’ns. És paral·lel a la gracieta dels components del Teatre de Guerrilla, ara esqueixats, amb aquell humor (?) pseudoantropològic, per dir alguna cosa. Es tracta d’un fenomen desconegut en les llengües normals. És, diguem-ho aviat, un humor ben facilot, que, sorprenentment, sembla que fa gràcia. No pas a mi, cert.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Reflexió i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Catalanot IV

  1. joan ha dit:

    És veritat que la comparació Buenafuente – Teatre de Guerrilla és més escaient. Només em referia al fet que Buenafuente pot arribar a molta més gent usant un llenguatge de carrer (sobretot de Barcelona) que els Guerrilleros amb el seu català d’escola de pagès.

    Des del punt de vista d’un profà en la matèria, és fins i tot agradable que utilitzant l’argumentació tombis tots els meus punts de vista, les meves sensacions.
    Segurament, sense el catalanot IV, ara hauria escrit:
    No “hase falta desir nada mas”.
    Per tant, només em cal donar-te les gràcies per la resposta.
    Em llegiré el catalanot V amb l’esperança que algun dia no n’hagis d’escriure cap més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s