Nefer-titi

Llegeixo a l’ARA d’avui, dilluns 24 de gener del 2011: «Les autoritats egípcies han demanat oficialment a Alemanya que retorni el bust de la reina Nefertiti, datat entre el 1370-1330 abans de Crist. […] El 6 de desembre de 1912, Ludwing Borchardt, professor de l’Institut Imperial Alemany de Ciències Egípcies de l’Antiguitat, va descobrir el bust de Nefertiti, durant unes excavacions a Tell-el-Amarna, al sud d’Egipte. Segons els govern egipci, l’arqueòleg de seguida va comprendre “la naturalesa única i la qualitat artística de la peça, així com la seva importància històrica” abans de treure-la il·legalment del país. El nom de Nefertiti, que va ser l’esposa principal d’Akhenaton, el faraó que va intentar implantar el culte monoteista al déu Aton a l’Antic Egipte, significa “una dona bella ha vingut”. De moment, la dona bella no ha pogut tornar al seu país.»

No tinc pas cap interès ara mateix a discutir si el patrimoni arqueològic egipci (o mesopotàmic o inca…) havia de romandre al país on va ser creat, amb els riscos consegüents a situacions històriques convulses, o va ser millor que fos saquejat pels gran museus del món occidental colonialista (British Museum, Louvre, Berlín…), i, a canvi, romandre estalvi de les sacsejades i depredacions incontrolades en països sense tradició de conservació arqueològica. Potser avui s’hauria de revertir el procés, no ho sé. El cas del Museu de Bagdad, però, em fa patir encara.

Avui és un dia com qualsevol altre per aprofitar, arran de la notícia, la meravellosa i insòlita bellesa d’aquest bust incomparable en l’art universal. NFR (que llegim nefer), el signe trilíter o triconsonàntic, de l’escriptura jeroglífica egípcia, que vol dir “allò bell, allò bo” és el que veieu a la imatge inferior. Nefertiti (la pronúncia, convencional, prové de la transliteració dels signes jeroglífics que la identifiquen: nfr.u itn, nfrt.y.ty) va ser reina d’Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Akhenaton (Amenofis IV), responsable d’una violenta recomposició del panteó religiós egipci al segle xivè abans de la nostra era, la qual cosa li va costar la sublevació de les castes sacerdotals tradicionals. Fruit del seu regnat al costat d’aquesta dama misteriosa i bellíssima, van romandre un seguit d’obres artístiques d’una singularitat excepcional. La identificació de la mòmia de la reina, proposada al 2003 per l’anglesa Joann Fletcher, és actualment objecte de controvèrsia, per tal com no és reconeguda per l’arqueòleg oficial del monopoli egipci d’antiguitats, Zahi Hawass.

Però és sobretot un moment adequat per homenatjar, permeteu-me la nota personal, la meva companya, les sigles dels nom i cognoms de la qual coincideixen amb les del trilíter egipci: NFR. I les faccions de la qual responen a les longilínies del bust avui berlinès.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura i espectacles, Història de la cultura, memòria, Reflexió i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s