Catalanot V. Turisme lingüístic a les Pitiüses

Bar del centre d’Eivissa.

– Tovallons?

– ¿Cómo?

– Tovallons.

(De fa anys que no trobes mai tovallons a les taules dels bars.) Acompanya el mot amb el gest de fregar-se les mans.

– ¿Eres española?

– No, sóc catalana.

Al final ho entén, ho vol entendre. Però el desafiament, la tensió ja és allà. El raonament deu ser més o menys aquest: ‘Si ets espanyol, deixa’t d’òsties i parla espanyol, a Eivissa, a València o a Barcelona’. Després aquella mateixa cambrera fa tots els esforços del món per atendre la taula del costat en italià, la de més enllà en anglès i la del final de tot en francès. I si cal, en rus. No els dirà pas: ¿Como?, sinó que farà tot el possible per entendre’ls i ser entesa. Amb un català, per què ha de fer l’esforç, si parla català només per tocar els collons, ja que sap espanyol?

A la dependenta de la peixateria de l’Eroski de Sant Francesc, a Formentera:

– Tenen pernil d’ànec?

– ¿Cómo?

Ha estat un ¿cómo? tan immediat que és un fet segur que ha entès que li parles català i no farà res per entendre’t, res. Insisteixo:

– Si tenen pernil com el salat, però d’ànec, de pato.

S’acosta la meva dona:

– Prosciutto.

– Ah! Todos los fiambres y embutidos están allí –assenyala.

(Ep: i pernil és també mot castellà).

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, memòria i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s