Catalanot VI. Els traductors automàtics

M’inquieta un fenomen més o menys recent. M’hi ha fet pensar un col·lega el qual, donant un cop d’ull als llibres escolars en català dels seus fills –de socials de la Vicens Vives, per ser exactes–, s’adona que a cada pas hi troba expressions en un català sistemàticament sospitós de provenir d’una traducció del castellà. D’una traducció maldestra, esclar. Sens dubte, mecànica, vull dir, feta mitjançant un traductor automàtic, eina avui tan popular. Amb un exemple que ara recordo n’hi haurà prou per veure quin és l’abast de l’afer: hi llegim “Tot el món” allà on en un català natural, normal, hi esperaríem llegir “Tothom”. És fàcil de percebre que al darrere de l’expressió catalana hi ha un “Todo el mundo”. La percepció és generalitzada en tot el llibre, un llibre, doncs, que aparentment és en llengua catalana, però que de fet és en castellà  amb mots catalans. És molt diferent. Vet aquí, doncs, que l’editorial ha entaforat la versió original castellana per una banda de la màquina i, per l’altra, hi surt la “catalana”. En principi, no tinc res a dir sobre la pràctica. Ara bé: el que és greu és que, tot i la licitud de l’ús dels traductors automatitzats, després ningú no ha revisat adequadament la llengua resultant, la “traducció catalana”. I si algú l’ha revisada, que deunostrosenyor el perdoni.

Tant trist com això és el fet que l’administració catalana hagi donat el vistiplau al llibre de text en qüestió, permetent que aquest circuli impunement entre els nostres escolars. Desconec perfectament qui s’encarrega de verificar l’adequació dels llibres de text, contingut i llengua, i a quina institució pertany. Si és que existeix algú en algun lloc amb aquesta comesa. Ara mateix, ho dubto. O bé és un desaprensiu, ell i qui l’ha nomenat per al càrrec.

Això em porta de dret a pensar en els diaris del país que funcionen amb el mateix procés: original en castellà i traducció mecànica al català. I, suposo, revisió lingüística posterior. És el cas d’El Periódico. I aviat ho serà de La Vanguardia (L’Avantguarda?). Fixem-nos-hi: mai no es tradueix del català al castellà, mai. Un altre col·lega, columnista del darrer diari esmentat, em comenta que quan el diari publicava alguns fulls en català, ell hi escrivia en aquesta llengua. Han passat els anys i el català ha desaparegut del conegut tradicionalment com a ‘diari de la burgesia catalana’. I ara hi escriu en castellà. M’hi jugo el coll que quan aquesta primavera La Vanguardia passi a la doble versió, haurà de continuar escrivint en castellà i ja el traduirà la màquina per a l’exemplar català.

I aquí és on volia anar a parar: quan un llibre (no literari) o un diari, per la raó que sigui, es publiquen també en castellà, si l’escriptor és català, com que sap castellà, haurà d’escriure l’original en aquesta darrera llengua. Després, per a la versió catalana, fot-li, ja el traduirà el software. I en el millor dels casos ja ho revisarà algú, entès o no. I en temps de reducció de despeses com sigui, el primer aspecte sacrificable és… Al cap i a la fi, a penes se n’adonarà ningú. La conclusió es veu a venir: una dinàmica, una més, que s’afegeix a l’empobriment sistemàtic del català, ara cap a una sintaxi i maneres d’expressió d’una altra llengua. Un procés ja molt avançat per altres conductes. El més greu de tot és que pràcticament ningú no ho percep. Mal senyal.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Catalanot VI. Els traductors automàtics

  1. Retroenllaç: Blogs i bloguers | Blog de Jordi Comasòlives

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s