Hi ha anècdotes, esdeveniments o discursos que mereixen de ser coneguts pels ciutadans d’un país de manera general. Per bé que de vegades en rebem la notícia només uns pocs per via electrònica, és el nostre deure fer-los conèixer més àmpliament. Avui tenim tres elements a disposició dels desenfeinats curiosos i seguidors pacients d’aquest humil bloc.
L’alcalde de Calders (al Moianès), Jaume Perarnau, rep una instància en castellà de Pablo Yáñez González, president de l’Asociación Nacional por la Libertad Lingüística, en què aquest, primer, lamenta que el web municipal només és en català i, segon, reclama que es procedeixi a publicar la pàgina també en l’altre idioma cooficial. La resposta (i la traducció de la mateixa) són perfectament adequades a l’exigència del senyor Yáñez. El senyor Perarnau és dipositari d’una ironia elegant i cosmopolita molt envejable.
El segon element que vull compartir amb vosaltres són dos vídeos (1 i 2) de YouTube amb fragments d’una xerrada de l’Arcadi Oliveres, professor titular del departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau, en un cicle de conferències sobre immigració, en la qual es fan unes afirmacions prou interessants i sobretot ben clares (que m’imagino que el senyor Yáñez entendrà perfectament ara) no sempre ben recordades o prou sabudes.
El tercer és també una filmació publicada a Vilaweb on s’entrevisten veïns de Sabadell, uns de Ca n’Oriac, catalans d’origen espanyol, i altres del centre de Sabadell, ‘catalans de tota la vida’. Són les dues cares de l’independentisme que han anat a votar sí en la consulta sobre la independència.
No es mereixen.
Melancholia 