Una vida de pel·lícula

Imagineu-vos el guió. Un jove de casa bona, el darrer d’una família nombrosa, neix en un temps polític i social convuls. Estudia i es gradua a la universitat prematurament, tot i que no li interessa la carrera: han prevalgut els interessos i la tradició familiars. Però mostra una inclinació literària molt precoç: als setze anys publica el seu primer poema, de factura culta i segons els paràmetres més prestigiosos del moment.

Mentre el país es veu immers en una situació revolucionària, trenca amb l’obediència política tradicional i s’independentitza de l’estat al qual pertanyia, la família del jove poeta se situa en la primera fila de la política del moment; paral·lelament, ell mateix s’alça com el capdavanter del cercle literari i cultural més innovador i destacat del país, el qual propugna la modernització de la literatura en la llengua pròpia: entre els 20 i els 30 anys és la màxima autoritat literària de la ciutat, l’autor més destacat de la seva generació al país, promou i participa en les activitats culturals i polítiques més rellevants del període en la seva ciutat, escriu obres poètiques i teatrals de gran qualitat, seguint els models imperants a Europa, en diversos gèneres i temàtiques, mostrant-se sempre com un pioner i un reformulador de la tradició literària del país. I alhora és un destacat militar que lluita contra l’exèrcit invasor, que vol recuperar el domini del país. En un determinat moment lluita entre la vida i la mort. El seu capteniment apareix tothora ambiciós, desafiant i agosarat, en tots els àmbits.

Estableix relació amorosa amb una monja, a la qual deixa embarassada; la filla natural serà protegida per la família i ingressada en un convent essent una nena. Però la jove religiosa mor sobtadament; el poeta li escriu un conjunt de composicions amoroses elegíaques molt sentides i remarcables. Tot seguit, es casa amb una jove de família comerciant però rica amb la qual té un fill. El setge de la ciutat per les tropes enemigues, la pesta, les acusacions de traïdoria política contra alguns membres de la família, etc., delmen el clan familiar, comporten la mort de l’esposa i, finalment, l’exili del jove escriptor quan el seu partit polític, les institucions i l’exèrcit propis han estat derrotats.

En l’exili es torna a casar, ara amb una noble, i escala posicions polítiques perquè el clan familiar controla part dels ressorts del poder també en el nou context. Té un tercer fill, però al cap de poc també la segona esposa mor. Abatut, esdevé eclesiàstic, però no abandona l’activitat cultural i literària: predicador, professor a la universitat, poeta… Aspira encara a posicions de poder per al clan familiar des del seu àmbit eclesiàstic: esdevé la màxima autoritat del seu convent i acaba sent proposat com a bisbe de la diòcesi, però la conjuntura política ha canviat i la seva aspiració no reeix. Mentrestant, a la ciutat que va haver d’abandonar, mor també el seu primer fill, adolescent, i la filla natural ascendeix en la jerarquia del convent en què va ser acollida. El poeta mor amb poc més de seixanta anys. La seva fama pòstuma com a escriptor durarà segles.

No em direu que no és un argument extraordinari per a una pel·lícula trepidant? Precocitat intel·lectual, revolta social i revolució, guerra, política, amors il·lícits, poeta i dramaturg conegut, personatge agosarat, eclesiàstic ambiciós, desastre familiar, tragèdies amoroses, exili, conversió sobtada… Doncs bé: no m’he inventat absolutament res. El poeta és un personatge històric, Francesc Fontanella (1622-1683/85), que va viure de ple en les convulsions polítiques, socials i militars de l’època barroca i la guerra dels Segadors, nascut a Barcelona i mort a Perpinyà.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en literatura catalana moderna i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Una vida de pel·lícula

  1. pepvalsalobre ha dit:

    Mercès, Montserrat (permet-me que et remeti a https://pepvalsalobre.wordpress.com/2010/11/21/catalanot-ii-noves-tendencies-en-la-tradicio-catalana-de-pronunciar-els-noms-de-fonts/ ): t’agraeixo la difusió de coses que, sincerament, crec que s’ho mereixen. Més encara: són radicalment necessàries per desfer incomprensions històriques, percepcions anacròniques, amputacions a la pròpia història cultural (com si anéssim tan sobrats!), mandres mentals, prejudicis rfossilitzats, etc.
    Ara només resta esperar que es miri l’esbòs de guió la Isona Passola… 😉

  2. Retroenllaç: NO SOM ELS EUA | Montse Gatell

  3. Montse Gatell ha dit:

    Professor Valsalobre,
    no només és un guió esplèndid sinó que seria una esplèndida manera de conèixer una part de la nostra història a través del coneixement de la nostra literatura. Si aquest episodi històric amb el personatge central de Fontanella hagués succeit als Estats Units d’Amèrica, en tindríem una trilogia (com a mínim) com “El padrí” o “El cas Bourne”!
    Entenent que no us fa res, enllaço aquest post al meu bloc.
    Gràcies per una reflexió tan interessant!

  4. Retroenllaç: Ermessenda (per la borda) « Escrit a l'arbrecel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s