Laïcitat i lucidesa

En la col·lecció de textos mèdics hipocràtics de la Grècia del segle V aC hi ha un fragment excepcionalment lúcid (i exquisidament irònic) sobre el conflicte entre fe i raó (a banda del conflicte dels mateixos hipocràtics, empiristes científics, amb les intromissions filosòfiques a la seva feina de metges, però aquesta és una altra qüestió). Es troba en el tractat Sobre la malaltia sagrada, és a dir, sobre l’epilèpsia, fins aleshores considerada un càstig diví:

“Em sembla que aquesta malaltia no és pas més divina que cap de les altres. Té una causa natural, tal com la resta de les malalties. Els homes creuen que és divina perquè no la comprenen. Però si anomenen divina tota cosa que no entenen, aleshores no existiria límit per a les coses divines.”

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Història de la ciència, Història de la cultura, Reflexió i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Laïcitat i lucidesa

  1. Oriol López ha dit:

    Una perla. Gràcies per compartir-la.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s