Remeis barrocs per a malures de sempre (II)

I què podia ser què interessava en Joan Saló? Era algutzir reial, un funcionari reial, una mena de cap de la policia al servei de la monarquia hispànica a Catalunya, que perseguia bandolers, executava els manaments judicials en la jurisdicció reial al país, etc. Com a algutzir què li podia provocar més transtorns? Els viatges i les ferides. El viatges comporten cansament, trobades inesperades amb gossos, mal menjar i mal dormir, etc. Per això trobem receptes per al cansament del camí (2), per a mossegades de ca (2)…; potser les cinc receptes de remeis per a una malaltia o afecció que ell anomena xantiri o cabrer i que hem d’identificar amb el santiri o disenteria estan relacionades també amb la itinerància del personatge. I, esclar, la seva tasca coercitiva comportava possibles ferides per arma: no hi falten les quatre receptes per aturar les hemorràgies, per estancar sang. No hi podem descartar, però, que anessin adreçades a estalviar el dessagnament dels que Saló sotmetia a tortura, els bandolers, principalment.

L’algutzir Saló patia també algunes afeccions personales: trobem tres receptes per als cucs intestinals, tres per a problemes als ulls, dues per a la sordesa, dues per a les dents. I en llegim cinc de relatives a malalties epidèmiques de l’època (febres terçanes i quartanes). Jo m’atreviria a dir l’algutzir reial que tenia un vici molt arrelat: en Joan Saló bevia. Té copiades fins a tres receptes contra l’embriaguesa, però no per apaivagar-ne els efectes, la ressaca que diem, no, sinó per prevenir-los, és a dir, per beure sense aturador i no patir-ne les conseqüències. (Ara: també és veritat que altres obres de l’època, com el famós llibre del Prior, Llibre dels secrets d’agricultura del banyolí Miquel Agustí, una mena de bíblia de les tasques del camp, inclou receptes equivalents, com ens recorda en Pep Vila en una nota. Llegim-ne un parell perquè sempre ens poden ser d’ajut en casaments i actes oficials, especialment si són molt pesats, per bé que no sé si ens en sortirem amb els ingredients:

Pren cendra d’arenols cremats [substància pulverulenta no identificada] i en ningun temps serà embriac. Cert, és provat. // A home que s’embriague de vi, sia-li donat al començament del menjar pulmó d’ovella, lo qual és dit ‘lleu’; e aprés, per molt que bega, no serà embriac.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Història de la ciència, Història de la cultura, literatura catalana moderna i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s