La meva Escola Bruguera: els primers cent anys (I)

Aquest mes de setembre s’ha celebrat el ‘primer’ centenari de l’escola Joan Bruguera de Girona, que va encetar la seva activitat acadèmica exactament el 17 de setembre de 1911. S’han fet diversos actes commemoratius, entre els quals una taula rodona a la qual vaig ser estranyament convidat. Hi van participar en Joaquim Nadal, com a exalcalde i com a historiador, el qual podia tractar de la connexió entre l’escola i la ciutat; en Josep M. Birulés, exarquitecte municipal de Barri Vell, que tractaria de les característiques arquitectòniques de l’escola i de la seva experiència com a exalumne; en Joan Roca, el cuiner gros del Celler de Can Roca, acabat d’arribar de Harvard, també exalumne de l’escola; i un servidor, exalumne també de l’escola que parlaria de … vés a saber què. M’hi havia convidat en Jaume Alsina, mestre jubilat de l’escola, del qual vaig ser alumne cap al 1967, pam més pam menys, fa uns 45 anys! Com és que entre els milers d’alumnes que han passat per l’escola des d’aleshores em va triar a mi és un misteri tan inescrutable com els designis divins. Vet aquí, pam més pam menys, el que vaig explicar-hi aquell dia, dissabte 17 de setembre del 2011, desenvolupant les quatre notes que duia aleshores en un paper de fumar:

Confesso que encara estic en un estat semicatatònic d’ençà que dijous passat em va trucar en Jaume Alsina a casa per convidar-me a aquest acte. Primera estupefacció (i grata sorpresa): resulta que els mestres tenien nom! Aleshores eren el senyor Alsina, el senyor Cicres, el senyor Culubret, el senyor Pi, el senyor Tibau… Just ara, 45 anys després descobreixo que tenien nom. De fet com nosaltres mateixos, els alumnes d’aleshores érem en Valsalobre (en Valsa per als companys), en Figueras, en Colomer, en Serra, en Palmer, etc.: els marrecs no teníem nom, tampoc, aleshores.

Un cop refet del xoc, he d’agrair a en Jaume Alsina i als membres de la comissió que organitza la commemoració del centenari la seva tasca encomiable i el fet que m’hi hagin convidat. Aviso d’entrada, però, que decebré les expectatives i la confiança dipositades en la meva persona. Perquè el primer que he de revelar és que, tot i venir avui aquí en qualitat d’exalumne, no recordo pràcticament res de la meva estància en aquesta escola fora d’escenes anecdòtiques. En vaig marxar molt petit encara. I els meus records escolars ja amb una certa continuïtat s’enceten just quan marxo del Bruguera, que aleshores no es deia així, sinó que era el ‘Grup’ o més exactament el “Grupo”. Sé, pel calendari, que hi era quan es va celebrar el cinquentenari, al 1961, tot i que no recordo que se’n fes cap manifestació festiva. Ah, de tot fa ja massa anys: jo era aquí quan va ser el cinquentenari i hi torno a ser pel centenari…

Com dic, sóc capaç d’arrencar de la memòria a tot estirar tres o quatre escenes boiroses de la meva estada a l’escola aleshores, no pas més. (continuarà)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, memòria, Notícia, Reflexió i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s