Reivindicació de Caín, Judes i Satanàs

No és per portar la contrària ni per fer-me passar ara per ‘tremendista’, però aquests tres individus estan injustament molt mal considerats encara en el present.

1. Caín és, juntament amb el seu germà Abel, el protagonista d’un mite de caràcter etiològic, és a dir, que pretén explicar algun element de la realitat i legitimar-lo: un ritus, un costum, una institució, etc. En definitiva: la contalla no té altra pretensió que justificar perquè el poble israelita era pastor en origen i perquè, en el conflicte amb els cananeus de les planes baixes i fèrtils de la terra de Palestina, quan van baixar des de les serres i altes valls infèrtils, tenia Jahvè de la seva part. En fi: un conflicte entre pastors (Abel) i agricultors (Caín) que Jahvè resol de manera escandalosament capriciosa, només perquè li semblen més plaents les aromes dels sacrificis del greix dels animals del ramat que no pas les de les verdures de Caín. Com deia Woody Allen: “La Bíblia és un bon llibre però hi falla el personatge principal”.

2. Com ens ha recordat de forma ja redundant el recentment descobert Evangeli de Judes, sense Judes Iscariot no hi ha Crist, és a dir, Jesús de Natzaret no és empresonat, crucificat i ressuscitat. I, per tant, no es pot complir el designi diví de la redempció humana després de la caiguda d’Adam. Paper predestinat tant o més que cap altre, el de Judes, en la història del Nou Testament, doncs, i tan mal comprès per la història, pobre. El cas és que ja ens ho havia avisat Simó dit també Pere, segons consta a Fets dels apòstols (1,16). Certament, no hem estat justos amb Judes. Quina tragèdia no haurien escrit Èsquil, Sòfocles o Eurípides d’un personatge com Judes d’haver-ne conegut l’argument! Sempre quedarà, per altra banda, el trencacolls de com és possible que, si un personatge entra en olor de multitud a Jerusalem pocs dies abans, calgui un traïdor dins del seu cercle més íntim per delatar-lo davant de la gentada jueva a Getsemaní perquè no en coneixen la identitat.

3. I què dir de Satanàs? El diable és una imaginativa i cínica creació humana per projectar fora de nosaltres el que només és culpa de l’ésser humà: l’existència del mal al món. Si el Gènesi diu que Déu va fer l’home a imatge seva, semblant a ell, no podem negar que nosaltres vam crear Satanàs a semblança nostra. I massa sovint sembla només un pàl·lid reflex dels creadors, a fe.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Història de la cultura, Reflexió i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s