Jo plagiar? I ara! Per cert, què vol dir plagiar? (I)

El debat sobre els drets d’autor i la propietat intel·lectual; el tancament de Megaupload i les protestes subsegüents; la reivindicació de l’accés gratuït a tota mena de continguts a internet en nom de la llibertat; el preu de la producció intel·lectual i artística, creativa en general; que si no se’ns permet robar una barra de pa (imatge de moda) o un llibre però no és mal vist obtenir gratis et amore (bell eufemisme) una cançó, un llibre, una pel·lícula, ‘baixades’ de la xarxa… Temes d’aquests dies, en fi.

Tot plegat a mi em fa l’efecte que té punts de contacte, molts punts de contacte, amb un fenomen que fa temps detectem els docents universitaris i els de secundària. Em refereixo al saqueig sense contemplacions de continguts des de l’espai virtual vers la concreció material d’un treball o un exercici acadèmics. Vull dir el plagi descarat, el retalla i enganxa sense més condiments.

Tot i advertir el personal discent que en l’execució de tal treball qualsevol material que s’hi incorpori procedent d’alguna font (bibliogràfica o webgràfica, com està de moda de dir) ha de ser convenientment marcat amb les cometes del cas per citar-ne a continuació la procedència exacta, pràctica que no solament no és punida sinó que és perfectament acceptada, de tant en tant, per tal de incorporar una autoritat en el discurs propi, sancionar o justificar una aportació personal, etc…. dic, tot i advertir-ho, hi ha una proporció gens menyspreable d’alumnes que tendeixen a construir el seu treball, parcialment o completament, amb materials aliens, sense cometes ni cap altre senyal revelador de l’apropiament indegut.

La cosa és tan descarada que els fragments destaquen als ulls de l’avaluador com si fossin fosforescents: són radicalment diversos de l’estil personal (per dir alguna cosa) de l’alumne; altres vegades, el nivell (cultural, de complexitat sintàctica, de dificultat hermenèutica…) del passatge és aliè al nivell del discent, etc. De vegades ho detectes perquè, quan corregeixes una vuitantena de treballs, llegeixes trenta vegades el mateix fragment procedent de llocs tan saquejats com El Rincón del Vago, Buenas Tareas, Guías Costa Rica i altres abocadors virtuals; en fi… només de posar una de les expressions sospitoses a Google, t’apareix immediatament el racó de les muses en què s’ha inspirat l’individu/a en qüestió.

Però, ¿fins a quin punt els alumnes són conscients del fenomen? (Continuarà, ho juro)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Docència, memòria, Reflexió i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Jo plagiar? I ara! Per cert, què vol dir plagiar? (I)

  1. deeps ha dit:

    Hey, just saw that you have linked to my blog post on plagiarism. just wanted to say thank you 🙂

  2. Felip Juste ha dit:

    Això passa perquè encara no ens hem <> prou. Som hereus del mestissatge mediterrani i, per tant, més propers a una societat caçadora-recolectora en la qual, tot allò que es mou o que cau d’un arbre és meu. De fet, gairebé ningú no té conciència de que quan va a <> bolets està trepitjant el patrimoni d’un propietari, sigui públic o privat. S’ha d’insistir en el tema i sensibilitzar a les noves generacions des de ben aviat per tal que aquests fets deixin de ser pràctiques tan habituals.
    Salutacions !

    • pepvalsalobre ha dit:

      Doncs em fa l’efecte, Felip, que tenim mala peça al teler: a les escoles la pràctica més ‘in’ pel que fa a l’ús d’internet i els deures dels alumnes és el saqueig sense miraments: així fan els treballs…

  3. Xavier Villalba ha dit:

    Pep,
    És justament com ho expliques! I la cara de sorpresa i incomprensió que fan quan vénen al despatx a veure per què tenen un zero! Jo enguany n’he tingut un i la impressió és que la culpable no va tenir en cap moment la consciència de fer res dolent: “No s’havia de documentar, doncs vaig copiar mig capítol de la gramàtica. La part important no era la recerca pròpia?” Deu ser el sistema escolar, el que passa és que nosaltres ja tenim una edat i només podíem copiar de l’enciclopèdia. Ells no s’han de molestar ni a picar-ho!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s