Fot-li, que és de filologia catalana

Benvolguda Victòria,

el responsable del “tema del dia” del Diari de Girona d’ahir dimarts 28 de febrer et lloava per tal com havies fet “una crítica tan dura”, alhora que destacava la teva “valentia” i les denúncies de “coses que semblen inversemblants”. Ben cert. Jo mateix tinc també opinions ben cítriques respecte de les desorientades mesures que està prenent la direcció de la nostra institució i de les actituds clientelars que tu mateixa denuncies. Ara, des de la meva modesta posició de coordinador d’estudi, em guardaré bé prou de mentir públicament tot tacant l’honorabilitat dels professionals de la docència i la recerca d’un altre departament o estudi de la meva mateixa institució.

La ja famosa frase a mig camí entre l’aritmètica i el deliri que va passar dels teus llavis al titular del diari és –deixa-m’ho dir– una astracanada etzibada ben bé pel broc gros, que només esperaríem escoltar en un context tavernari, indigna d’una docent de l’àmbit científic, dit ben amicalment, Victòria.

La veritat és que sentir que, des de la talaia privilegiada del deganat de la Facultat de Ciències, provenien afirmacions tan allunyades de la veritat i tan injustes ens ha deixat perplexos. Jo diria que saps que, més enllà de l’atzagaiada del 5×8, “la plaça més de funcionari” que ens atribueixes no és de filologia catalana, ves per on, i que en el Departament de Filologia i Comunicació va ser rebuda amb una comprensible perplexitat per tal com era una actuació contradictòria amb la política de retallades, va ser un aposta molt personal del Vicerectorat de Personal. O ho hauries de saber, Victòria.

T’agraeixo, no cal dir, les orientacions gratuïtes que m’ofereixes, com a coordinador de l’estudi de filologia catalana que sóc, ara que tinc al davant el dolorós pla docent del curs vinent: “Potser les diverses filologies podrien fer matèries més comunes i reduir costos”… si no fos que el grau de català té un tronc comú de més de la meitat dels crèdits compartits (més de 130 sense comptar optatives!) amb el grau d’espanyol, i som, així, els estudis amb menys ‘inversió’ de crèdits per part de la universitat de tota la Facultat de Lletres. El més ‘barat’, ves. No veig altra ‘racionalització’ més enllà que no sigui tancar.

Discutir si en la ja (relativament) llarga història dels estudis de filologia, i de lletres en general, de la UdG s’ha preferit estabilitzar la plantilla i incentivar la promoció mentre altres facultats potser han pres opcions igualment encomiables en un altre sentit en funció dels interessos de cadascú és ara un debat estèril. El que no cal que et digui és que no tenim ara mateix ni un sol professor associat, ni mig, al nostre estudi, que, dit sia de pas, no veu altra cosa que constriccions des de molts anys abans que es parlés de crisi.

Com que som l’únic estudi al·ludit en la teva intervenció, potser hem de considerar que les afirmacions sobre l’alegre creació de càtedres i instituts de recerca també tenen alguna cosa a veure amb nosaltres. No, oi? Perque estàs perfectament al cas que el nostre Institut de Llengua i Cultura Catalanes celebra just ara el seu 25è aniversari amb un munt de feina ben feta al darrere.

T’escric això des d’una certa consternació, ho confesso. Entén-me: jo mateix vinc de l’empresa privada (de ciències, per cert, com tu mateixa recordaràs fent ús de la teva bona memòria) i des que sóc, voluntàriament, a la UdG (i aviat farà 20 anys) no solament cobro menys (és cosa meva, esclar) sinó que treballo infinitament més (com no tinc cap dubte que deu ser el teu cas i el de tants altres d’aquesta casa); i no ha estat agradable veure’m arrossegat en poca-soltades publicades als mitjans de comunicació en què s’ofereix de mi i dels meus companys una imatge externa de colla d’indolents i interessats. Gens.

Et sóc ben sincer: en les circumstàncies agòniques en què es troba ara mateix la UdG, dubto que sigui una estratègia encertada llançar-nos merda (i falsa!) els uns contra les altres. Qui en sortirà beneficiat? Ho saps tan bé o millor que no pas jo, Victòria.

Ben cordialment.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Docència, Reflexió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Fot-li, que és de filologia catalana

  1. pepvalsalobre ha dit:

    La intolerància meva respecte de les afirmacions demagògiques i falses de la Dra. Salvadó, no té res a veure, però, amb la renúncia a la crítica de la direcció actual de la UdG, com deia en el meu escrit. És més, estic absolutament convençut que coincidim en molts diagnòstics i valoracions respecte de l’obscura, desorientada i a voltes caciquista actuació dels darrers anys de l’equip de govern de la nostra universitat, a la vista de les afirmacions posteriors de la mateixa Salvadó a El Punt-Avui. Una cosa no treu l’altra.

  2. Jaume Torró Torrent ha dit:

    Aquesta senyora no ha llegit mai la Iliada o ho ha fet molt malament. M’ofereixo a comentar-la-hi en classes particulars, i veurà que Homer planteja el conflicte entre ésser el més competitiu de tots i el millor i que aquest anhel necessari convé conjuminar-lo amb el bé del grup, o acabarà destruint l’indiviu i el grup. No cal que sàpiga grec ni llatí. No hauria parlat d’aquesta manera si només sabés un borrall de grec; i molt bé pel meu amic Valsalobre! Però si aquesta degana té temps, li explicaré la Ilíada. En altres temps, no hauria passa la revàlida, però ella tampoc no en té cap culpa.

    Jaumet

  3. Retroenllaç: Una opinió diferent a la de Teresa Salvadó (degana de Ciències de la UdG) | A cop de post

  4. Raül Muxach ha dit:

    Jo no vaig entendre que carregués contra vosaltres precisament, si bé és cert que l’exemple numèric fa referència a vosaltres. A mi em va semblar que feia referència a una situació generalitzada i si t’hi fixes, jo ho vaig agafar més en genèric… En tot cas, tan lícita em sembla la seva postura com la teva i m’agradaria linkar el teu post al meu bloc perquè qui hi entri (aquests dies força gent) també el pugui llegir. Estaré pendent de la teva resposta. Gràcies.

    • pepvalsalobre ha dit:

      Pots fer-hi l’enllaç, esclar, Raül. Ara bé: el paper de la degana serà tan genèric com tu vulguis però quan hi ha un exemple, i només en posa un, ràpidament s’acut a l’ase dels cops, FC. Dissenteixo amb tu, però, en un detall, no pas petit: no trobo lícita una postura que falsifica les dades, ni en recerca ni en política ni enlloc. Merci.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s