El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (I)

Potser la idea que el català és una llengua que fa pocs decennis que ha reprès l’accés a l’ensenyament i, per tant, la (falsa) percepció que és una llengua generalment més ‘apresa’ que no pas ‘viva’, fa que gran part dels catalans estiguin intuïtivament convençuts que la nostra llengua és pobra en expressions pròpies del registre més tradicional, ‘popular’ per entendre’ns. És a dir, que, en l’ús que en fem habitualment, té una mancança clara de locucions, frases fetes i refranys. Generalment, es fa una comparativa d’urgència amb la llengua castellana, sovint prenent com a referent la llengua dels immigrants vinguts del sud de la península, prou rica, sembla, en aquesta fraseologia.

Primera qüestió: com més bàsic, baix si voleu, és el registre lingüístic d’una persona, no és que l’ús de modismes i frases fetes sigui molt elevat, és que generalment la seva pobresa lingüística fa que l’expressió oral d’aquests persones estigui constituïda de manera important per aquests materials. Sé de què parlo: el meu pare usava amb abundància aquest registre, però es limitava a un nombre determinat d’expressions.

Segona qüestió: ara us etzibaré una llista ben poc exhaustiva de només locucions i frases fetes que utilitzem jo i el meu entorn familiar i amical (elimino, doncs, tot allò ben genuí que no sento habitualment al meu voltant, tot i que ho conegui, ho hagi llegit, ho senti a la TV, etc.). Preneu-ne nota i digueu-me si el català presenta cap símptoma de feblesa en aquest punt. Només per oferir la idea que algú parla sense embuts (primera frase feta) tenim una colla d’expressions ben corrents: abocar-les (fotre-les) pel broc gros / anar al gra / tirar pel dret / fotre pels morros / no mossegar-se la llengua / tirar la cavalleria per sobre / sense encomanar-se a Déu ni al diable / parlar clar i català / no tenir pèls a la llengua / dir tal com sona / tirar-les sense engaltar…

Vet aquí una llista desordenada, tal com m’han vingut al cap, d’algunes de les que usem més comunament a Girona (ciutat!) amb tota naturalitat dia sí dia també; i noteu que la majoria, de llarg, no tenen traducció al castellà (tot i que hi sol haver una d’equivalent): el més calent és a l’aigüera / cornut i pagar el beure / fer Pasqua abans de Ram / a bodes me convides / ja n’hi ha prou d’aquest color / s’ha acabat el bròquil / remenar les cireres / costar Déu i ajuda / ser alt com un sant Pau / fer el préssec / pesar figues / no haver-hi un pam de net / haver-n’hi per sucar-hi pa / haver-n’hi per llogar-hi cadires / poder-hi pujar de peus / ploure a bots i barrals / treure de polleguera / tenir un ós a l’esquena/ ser un (una) figa flor / bufar i fer ampolles / fotre canya / fot-li que és de Reus / fot-li mà que és sorda / tenir per mà / haver-n’hi un fotimer / fer salat / a les verdes i a les madures / acabar de sortir de l’ou / caure de cul / fugir del foc per caure a les brases / ser de l’any de la picor / entre poc i massa / Déu n’hi do! / fer la viu-viu / posar fil a l’agulla / ningú neix  ensenyat / pentinar el gat / no poder veure ni en pintura / perdre bous i esquelles / predicar en el desert / ser un somiatruites / no tenir ofici ni benefici / tenir bon nas / tenir el cap ple de pardals / no saber-ne ni un borrall / sense pensar-hi gaire / semblar el mercat de Calaf / lligar els gossos amb llonganisses / ser el cul d’en Jaumet / anar de vint-i-un botó… (continuarà).

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Reflexió i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s