Reivindicació de la història de la literatura

Des que la literatura comparada i la crítica literàries tenen una forta incidència en els estudis literaris universitaris al llarg del segle XX-XXI, els estudiosos d’aquestes disciplines han mantingut en general una certa suspicàcia respecte dels estudis més tradicionals d’història de la literatura. Diguem-ho tot: l’han mirada sempre per damunt de l’espatlla.

Afanyem-nos a dir, de la nostra part, que es tracta d’una percepció injustificada, fins i tot d’una pretensió esbiaixada i interessada, si res més no en l’estat actual des estudis universitaris d’història de la literatura, de qualsevol història de la literatura, de la literatura en qualsevol llengua. Per l’experiència acadèmica i investigadora que en tinc, i aviat en farà vint anys, la disciplina històrica aplicada al ram de la literatura manté, almenys, un diàleg múltiple amb l’obra literària i les seves circumstàncies, la qual cosa la converteix en una disciplina complexa i enormement enriquidora -apassionant, en fi.

Diàleg amb el context històric en què es genera un text literari concret, el qual inclou l’autor mateix, aspecte que obliga l’investigador a tenir un important coneixement històric de l’època i a investigar sobre l’autor i el seu entorn personal, cultural, etc. Tota obra és filla del seu moment històric, tant el Gilgamesh accadiobabilònic com el teatre de Shakespeare, tant els epigrames de Marcial com la novel·lística de Faulkner, més enllà dels valors estètics universals que cadascuna pugui posseir individualment.

Diàleg amb la tradició literària en la qual s’insereix el text literari i amb les obres contemporànies. En aquest sentit, l’historiador de la literatura ha de saber refer aquests ponts de diàleg del text tant amb els textos precedents (la tradició) com amb els textos coetanis. Això l’obliga a estar molt atent tant a la detecció interna, en el text, dels indicis intertextuals com a tenir un bell coneixement de la tradició literària i dels autors i obres coetanis. Per posar un exemple poc conegut del país, l’obra teatral de Francesc Fontanella, poeta i dramaturg del segle XVII, dialoga creativament amb els clàssics l’Odissea d’Homer, les Metamorfosis i l’Art amatòria d’Ovidi, els Idi·lis de Teòcrit o les Bucòliques virgilianes, com a mínim, alhora que manté igualment una situació dialèctica directa amb contemporanis renaixentistes i barrocs europeus com Giambattista Guarini, Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Pedro Calderón, Pierre Corneille, Lope de Vega, Alonso de Ercilla, la literatura oral, etc. A l’hora que les coincidències estètiques, estructurals, morals, mentals, etc., amb Velázquez, Rubens o Ribera –sense haver-los vist– o amb Shakespeare o John Donne –sense haver-los llegit–, per posar uns pocs exemples, són ben evidents. I tot això s’ha de posar de manifest. Aquesta és, crec, una grandesa incomparable de la historiografia literària, perquè va molt més enllà d’una literatura ‘nacional’ quan reclama un coneixement pregon dels clàssics grecs i llatins –en els cas de les tradicions literàries en llengües vulgars occidentals– i de la tradició literària pròpia fins al moment, almenys, de l’obra objecte d’estudi, així com de les principals connexions amb les altres literatures coetànies a aquella obra i les seves obres més importants i difoses.

Diàleg amb el text mateix, per veure’n l’articulació com a obra d’art, per revelar-ne les propostes estètiques, per posar-ne de manifest la vàlua artística, ja sigui un sermó medieval francès, un planh provençal, un sonet amorós quatrecentista toscà, un relat paròdic renaixentista castellà, una obra dramàtica barroca catalana, una epopeia il·lustrada germànica o una novel·la històrica romàntica anglesa.

Diàleg, finalment, amb la difusió posterior del text: la transmissió i la recepció. Pel que fa a la transmissió, l’historiador de la literatura és qui pren al seu càrrec les edicions crítiques dels textos literaris, com a filòleg que és, i, mitjançant les tècniques i mètodes de l’ecdòtica o crítica textual, recupera així els textos transmesos en testimonis diversos i sovint dispersos, i els ofereix al lector actual en unes condicions de garantia respecte de l’obra original redactada per l’autor i, paradoxalment, en un format tan proper com sigui possible perquè aquell pugui gaudir-ne a pesar de les diverses distàncies  (lingüística, temàtica, genèrica, religiosa, cultural, etc.) que hi pugui haver entre el text antic i el nostre present. Tot plegat obliga l’historiador de la literatura a disposar d’un coneixement de primer ordre de la llengua literària de l’època –sigui el català occitanitzat de la poesia del XIV-XV, sigui el català de l’època barroca, sigui el català vuitcentista– i, d’afegit, del context cultural, literari i històric de l’època del text (amb coneixements de medicina, astronomia, hàbits alimentaris, filosofia, sistema educatiu, indumentària, teologia, costums, armament i mil aspectes més) per poder oferir un text rigorós –a partir de testimonis que el conserven que presenten opcions textuals no coincidents– i fer més comprensible i proper el text al lector d’avui mitjançant les notes i explicacions pertinents. I quant a la recepció, la historiografia literària persegueix les traces que el text ha deixat en altres textos, fecundant-los literàriament, com a notícia bibliogràfica o com a objecte de crítica.

En definitiva, l’historiador de la literatura exerceix encara avui d’historiador tout court i, paral·lelament, d’historiador de la cultura, de comparatista literari, de crític i de filòleg, en el sentit més clàssic del mot.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Comentaris sobre literatura, Docència, Història de la cultura, literatura catalana moderna, Literatura universal, Reflexió i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s