El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (i III)

(continuació) Vet aquí el final, per a aquest bloc, de la llista de frases fetes i locucions del català viu, del carrer, que sento al meu entorn, que he anotat en els darrers dies. I me’n deixo centenars, encara. Passeu-me per alt, de nou, si n’hi ha alguna de grollera.

Començo per aplegar algunes que m’heu passat els amables lectors en comentaris a les entrades anteriors:

En Joan Pujades ens oferia aquestes: un be negre amb potes rosses / una polla amb vinagre / els collons d’en Nara / tenir-ne els ous pelats / a fer punyetes! / fer el gos / anar a canviar el suc de les olives / la tortuga vol treure el cap / salut i força al canut.

De la meva part, n’afegeixo aquestes altres: agafar el rave per les fulles / agafar-se-la amb paper de fumar / posar-se la bena abans de la ferida / estira-i-arronsa / ser el cavall de batalla / que si tomba, que si gira / passar la patata calenta / ser un tastaolletes / passar per alt [una cosa] / treure’s el barret / [una cosa] anar a missa / trobar-se una romaguera / criar malves / ser més puta que les gallines / passar per alt / arribar al cap de carrer / ser un tap de bassa / tenir els peus de fang / no treure el son / fer (fotre) un cop de puny damunt la taula / cames ajudeu-me / prendre el pèl / ser de pa sucat amb oli / ser de fireta / ser oli en un llum / no tenir un pèl de tonto / mirar pel dret i pel revés / ofegar-se en un got d’aigua / anar amb una sabata i una espandenya / costar un ull de la cara (un ronyó) / a picar pedra! / ser de pedra picada / tenir-los quadrats / ser un (molt) puta / anar a totes / … i aire, que vol dir vent! / no es pot dir mal, que no surti l’animal / [Què puc fer?] Vendre la casa i anar a lloguer / demà m’afaitaràs / ser can pixa (can pistraus / can seixanta / can penja i despenja) / ser de color de gos com [=quan] fuig / fer cara d’all / fer cara de pòquer / en un tres i no res / tenir una flor al cul / agafar amb els pixats al ventre (amb una mà a cada ou) / haver-hi bufetades / beure’s l’enteniment / ja ha (he, has, hem…) llepat / haver arribat al cap del carrer / demanar la luna en un cove / fer el salt / posar banyes / (ser) el rovell de l’ou / posar-hi el peu al coll / no arribar a la sola de la sabata / o caixa i faixa! / enviar [algú] a fregir espàrrecs / anar a Can Roca / fer figa / pesar figues / (ser) l’hereu escampa / tenir la mà foradada / ser un(a) bleda / tenir llet [=sort] / quina llet! / i tal dia farà un any.

I, finalment, un tast de refranys ben comuns a la zona: De mica en mica, s’omple la pica / A l’estiu tota cuca viu / De Joans, Joseps i ases, n’hi ha totes les cases / A la taula i al llit, al primer crit / Si tens gana, menja’t una cama / Si no vols pols, no vagis a l’era / D’on no n’hi ha, no en pot rajar / Pel maig, cada dia un raig / Cel rogenc, o pluja o vent / Feina feta no té destorb / En el pot petit hi ha la bona confitura / Feta la llei, feta la trampa / Qui dies passa, anys empeny / Tants caps, tants barrets.

Si us animeu aquesta segona quinzena d’ agost, podeu afegir comentaris tot incorporant-hi frases fetes i expressions tradicionals o refranys que sentiu habitualment al vostre voltant. La finalitat d’aquestes llistes, recordeu-ho, era la de mostrar que, malgrat la percepció general que la llengua catalana actual ha perdut genuïnitat i expressions populars i que és comparativament més pobra en aquest sentit que la llengua castellana, la realitat de cada dia desmenteix aquesta sensació. Siau!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Reflexió i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (i III)

  1. racodelamoon63 ha dit:

    Bona tarda,Algú hem pot dir que vol dir ” Els ous den catà “‘
    Gràcies

  2. Xavier Villalba ha dit:

    Pep,
    Quina meravella de llengua popular tan poc utilitzada! Només puc dir que llegint-la m’he engrescat com en Pixutes! (Dita popular de Sant Feliu de Guíxols)
    Per cert, els qui qüestionen la riquesa de la llengua (de qualsevol llengua), que potser han fet un recompte del nombre d’expressions que en té una i altra? Ho dubto, perquè semblaria tan ridícul com això que fan els anglesos de comptar el nombre de mots que tenen (?!): un milió, diuen.
    Més aviat em penso que el que fan és confondre la seva ignorància amb la riquesa de la llengua.

  3. Retroenllaç: El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (II) | Melancholia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s