La Catalunya europea, abans d’ara

El president Artur Mas va parlar ahir, 13 de setembre, al Fórum Europa, a Madrid (clar i català, en castellà), de la vocació europea de Catalunya i es va remuntar mil anys enrere, fins a la Marca Hispànica. No sé si pertànyer si us plau per força a l’imperi carolingi era un bon exemple, però en tot cas, sí, érem a ‘Europa’, mentre la resta de la península era musulmana. Ni millor ni pitjor, però diferent.

Em ve al cap un exemple més proper, però també més paral·lel a aquest d’ara. I, ara sí, amb la voluntat expressa dels catalans i les seves institucions. Em refereixo a la separació de Catalunya de la monarquia de Felip IV en l’època de la guerra dels Segadors. I a la inevitable caiguda en mans de la monarquia francesa (perquè, com ha dit la historiadora Eva Serra, el que comptava era la pàtria, i la monarquia “era un fet més accidental”). Però, més que no pas el procés a l’engròs, vull recordar ara un episodi molt significatiu dins de la situació, la difícil situació d’aquells anys.

Josep Fontanella, fill del jurista Joan Pere Fontanella, germà del poeta i dramaturg Francesc Fontanella, era regent l’Audiència de Barcelona, un càrrec polític d’extraordinari relleu en aquella avinentesa. El pare, Joan Pere, havia estat Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona al 1640 i havia dirigit la política del país en aquells moments inicials (i crucials) al costat de Pau Claris, president de la Diputació del general o Generalitat.

El 13 d’agost de 1643, Josep Fontanella va ser designat assessor català de l’ambaixada de França a la conferència de pau de Münster, prolegomen de la pau de Westfàlia (1648), on s’acordarà el final de la guerra dels Trenta Anys. Doncs bé, en aquells mesos de viatges i negociacions, en Josep va tenir l’oportunitat d’observar països del nord d’Europa. El van admirar els Països Baixos, per on va passar camí de Westfàlia, hi va observar el comerç i el va considerar com a possible model per a Catalunya. En una carta des de Dordrecht als consellers de Barcelona, de 17 de novembre de 1643, deia:

«La mia vinguda per ventura aprofitarà, no sols per lo negoci principal a què só vingut [=la negociació diplomàtica a Münster], sinó també per eixir de la misèria en què estam, que los holandesos en lo principi de la guerra estaven molt més pobres i espatllats que nosaltres, i ab la negociació [=comerç] se són fets en breu temps los més rics i poderosos del món, i té molt major capacitat Catalunya que no aquesta terra. Jo hauria volgut que aqueixos senyors de la junta d’arbites l’haguessen vista [=Holanda], que segons lo que vaig no dónen al blanc, que se contenten en procurar que de Catalunya no isca diner, i és menester procurar que n’hi entre; que, no entrant-n’hi mai, per poc que n’isca, s’ha d’acabar, i no hi ha altre remei per fer-n’hi entrar que la negociació [=comerç], aportant a Catalunya los catalans lo que hi aporten altres nacions, com ho fan ací, que no faltarà camí per a facilitar-ho ab lo favor de Déu; que lo que veig per ací me dóna gran ànimo. Ja que veig que és parlar en matèria que no entenc, mas antes que torne aquí [=a Catalunya], ne podré parlar ab fonament perquè me vaig informant ab les persones més enteses en la matèria. I des d’ací fasc lo possible en encaminar-ho, procurant que en aquestes paus, si acàs se fa, tinguen los catalans lo pas líbero per a negociar a les Índies i en tot lo món. I quan Déu me farà mercè que tornaré aquí [=a Catalunya], per lo menos se veurà ma intenció i voluntat de mirar per la restauració de ma pàtria en l’ocasió que es troba més apretada».

Més enllà de l’envejable encert en l’ús dels pronoms febles (que ja voldríem avui en gran part dels nostres escolars i universitaris), observem l’admiració d’en Josep Fontanella per la capacitat comercial holandesa, com proposa que la política econòmica catalana del temps de no deixar sortir diner és errònia i que la bona seria que n’hi entrés per via comercial, i que la pau pot comportar que els catalans puguin exercir franc comerç amb tot el món, i desenvolupar-se i prosperar com ho han fet els holandesos, aspiració de l’ambaixador català.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia, Reflexió i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Catalunya europea, abans d’ara

  1. En Josep Llorenç i Blat ha dit:

    Bon dia i bona hora,

    molt bon raonament, el d’en Fontanella. Més val que n’entri, que no pas que no en surti; podien prendre’n coneixement alguns dels qui ens governen: les retallades són això, retallades de futur i poca cosa més. I és que, de sempre, el seny i l’equilibri de la lògica determinen l’èxit d’una terra, d’una gent i del món.

    Moltes mercès per la lectura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s