El PSC i la militància culturalfederalista

Llegeixo que militants socialistes, regidors d’ajuntaments catalans per ser més exactes, comencen a estripar carnets del PSC. No és estrany, esclar, després de la deriva del partit oficial, i sobretot vistes les evacuacions dels darrers dies de personatges com Rubalcaba o Bono, tot i que molt més preocupants i lamentables són les de dirigents del PSC mateix, com la de Navarro coincidint amb la FAES o les de l’expresident Montilla, expresident de la Generalitat de Catalunya! Oooole tuuu.

Per aquest camí, abans del 25N hi quedarà poca gent, em temo. I ho lamento sincerament. Perquè sóc dels que pensa que, si és el cas que reeixim en l’emancipació política del nostre país, el PSC haurà de ser un instrument cabdal en la col·laboració per a la vertebració completa dels antics immigrants espanyols dins del futur estat, entre moltes altres coses.

Però no tot són desercions, no. L’actor Ramon Madaula s’hi ha afiliat, ens diu en una entrevista al diari ARA. És un gest lloable, certament: jo també sovint he apostat per causes perdudes (per bé que espero que aquesta d’ara no ho sigui!). Res a dir-hi, doncs. Si no fos per com justifica la seva decisió… L’argument (?) és estratosfèric. El cito sencer, tot i ser llarg, perquè és d’antologia: «Per a mi si un dia la cultura espanyola és l’estranger em tallen un braç. M’encanta Carner, Rodoreda i Machado i Miguel Hernández, i m’agrada la Bernarda de Utrera i m’agrada el Lluís Llach i m’agrada la Mayte Martín. Per això no sóc independentista, per una qüestió cultural, políticament ho podria ser. El dia que Miguel Hernández no sigui un poeta meu em sentiré molt trist. […] El Rimbaud és un poeta estranger, no és un poeta meu, i el Baudelaire és un poeta estranger. I el dia que el Miguel Hernández o el Machado siguin poetes estrangers a mi em sabrà molt de greu. O el Lorca o el Valle Inclán. Perquè me’ls estimo tant com la Rodoreda, el Pla i el Carner. I no hi vull haver de renunciar, i per això sóc antiindependentista i ho diré ben clar. I si algú em convenç que no passarà res i que seguirà tot igual, doncs encantat, perquè hi ha moltes coses en què estic d’acord amb els independentistes.»

Si això no és nacionalisme cultural (espanyol) què ho podria ser? Valgamdéu! A mi, que circulo per aquest món de les lletres i professo d’independentista, mai no em passarà pel cap amputar-me cap braç perquè Kafka no sigui català, ni espanyol. I sense Kafka jo seria la meitat de feliç del que sóc. Valoro els poetes, els dramaturgs, els novel·listes pel que (em) valen, siguin d’on siguin. Un poeta català no és pas més meu que un de polonès, si el segon em diu coses més valuoses que el primer.

Que jo vulgui l’emancipació política del meu país no em transtorna fins a tal punt que afebleixi cap dels meus vincles estètics i entusiasmes personals per Javier Marías, Antonio Muñoz Molina (destacat militant hispanocèntric, ves), Juan Benet, Luis Martín Santos, García Lorca, el mateix Miguel Hernández, Cernuda, Valle Inclán, i, esclar, Garcilaso, Cervantes, el Poema del Cid, Borges, Onetti, García Márquez, Rulfo, Cortázar, etc., etc., etc., als quals aprecio molt més que a centenars de catalans embrutapapers. No veig perquè m’he d’estimar més, literàriament parlant, Carles Riba que l’anònim autor del Poema de Gilgamesh, un extraordinari text sumeri de fa quasi quatre mil anys.

Per a mi, l’enormitat de Faulkner, Rabelais, ‘Homer’, Magris, Sòfocles, Below, Shakespeare, Flaubert, Mann, Dante, Poe, Camões, Stendhal, Goethe, Nabókov, Tomaso di Lampedusa, Pessoa, Eurípides, Dos Passos, Virgili, Sterne, Dostoievski, Petrarca, Salinger, Svevo, Conrad, Milton, Saramago … està al costat de la d’Ausiàs Marc o Maragall, Francesc Fontanella o Màrius Torres, Llull o El comte Arnau, G. Ferrater o Bartra, Sagarra o Martorell, Rosselló-Pòrcel o Bauçà, Pla o Rodoreda, Foix o Vayreda, Sales o Vicent Garcia, Moncada o Calders, etc., etc., etc., i, esclar, Verdaguer o Fuster. Qui o què em pot fer renunciar a cap d’ells?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Comentaris sobre literatura, Història de la cultura, Literatura universal, Reflexió i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El PSC i la militància culturalfederalista

  1. Retroenllaç: El paper del PSC | Melancholia

  2. Xavier ha dit:

    Pep,
    Sí, jo vaig tenir la mateixa perplexitat quan vaig llegir l’entrevista. L’argument és de peu de banc…
    Per cert, deus ser el primer que sento dir que Kafka produeix (mitja) felicitat! Jo encara estic traumatitzat després de llegir-ne les memòries, que ara no recordo qui va dir que eren com una masturbació sense plaer. Jo seria més infeliç sense el bon soldat Svejk!

    • pepvalsalobre ha dit:

      Xavier, certament el bon soldat Svejk, praguès també, promet, i molt. Però bé, ja veus que cadascú per on l’enfila. I encara a Kafka hi podria afegir Faulkner, que tampoc no és una festa. Però, noi, hi ha el que hi ha. De tota manera, crec que Kafka està mal llegit generalment, i és prou més humorístic (i així ho considerava ell mateix, quan feia lectures públiques dels seus textos a Praga, entre els amics) del que li hem projectat al damunt. També ho veu així el seu compatriota Kundera. Cert que n’hi ha de més alegres… Per damunt de tots, Rabelais, sens dubte, una gran part també de la meva felicitat. Apa, merci pel comentari.

      • Xavier ha dit:

        Pep,
        És ben curiós que són més àcids i sorneguers els txecs txecs, que no els txecs alemanys. Evidentment Hasek, però el llibret de contes ‘Apócrifos’ de Capek és una delícia i a estona et petes de riure. Ara, estic d’acord amb tu que ‘de gustibus non est disputandum’!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s