País hiperbòlic

Que aquestes eleccions eren diferents ho demostra l’endemà. Posem un exemple: els votants, simpatitzants, militants d’ERC, han obtingut un resultat clamorós, el qual supera de molt les previsions més optimistes; són segona força política al Parlament (per primera vegada des del restabliment de la democràcia), encapçalen l’oposició (afegit al valor simbòlic d’evitar que la barroeria constitucionalista del PP, però també el ‘federalisme’ ahistòric del PSC, siguin segona força del país)… i, tanmateix, enmig de l’alegria comprensible, hi senten un pòsit d’una certa amargor.

Per què? Perquè els resultats de cada partit, a diferència d’eleccions anteriors, no són autònoms. I aquí entra CiU i el fet que la força que s’havia autoatorgat el paper de líder del procés cap a la sobirania, que fins i tot havia volgut ser identificada amb el procés mateix en exclusiva, se l’ha fotuda. I grossa. El país és complex i plural, per bé que convergeixi en alguns punts clau, com el sobiranisme. I Mas l’ha volgut simplificar en la seva persona. Sigui com sigui, l’ensopegada convergent, a primer cop d’ull, no deixa el conjunt del sobiranisme indiferent.

Vistes avui les cares de la gent, t’adones que aquest és un país que s’infla i es desinfla amb exagerada facilitat. És cert que l’aposta de CiU ha estat un fracàs i, en certa manera, ha arrossegat la resta del sobiranisme. La nostra il·lusió era tan hiperbòlica que pensàvem que el 26N, amb 100 diputats o més, ja ho tindríem coll avall. I ja no caldria fer res més.

Però no ha estat així, i tenim molta feina per endavant. Ara bé: és del tot evident que el sobiranisme ha sortit palpablement reforçat. No només aritmèticament, ja que obté més vots que al 2010 i té un diputat més, sinó sobretot perquè adquireix avui una component molt més decidida cap a la independència i un perfil global més esquerranós.

Hem de veure aquesta component i aquest perfil com a valors cabdals per als temps que vénen. Complicats, és cert, però més esperançadors encara. Ara l’arrelament del sobiranisme al nostre país mostra el perfil real, plural, transversal, que avui el caracteritza.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Reflexió i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a País hiperbòlic

  1. Albert ha dit:

    Tens tota la raó. Esperem que, en fred, ens animem més. De fet, la premsa internacional (a diferència de la de Madrid) majoritàriament veu el resultat com un triomf de l’independentisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s