L’homosexualitat i la natura: una disjuntiva falsa

Llegeixo que una popular humorista francesa de pseudònim tan xalest com Frigide Barjot manifa contrahomo(per bé que la BB sigui avui una referència ben poc galdosa, paral·lela a la del gal·licíssim Depardieu, sempre que no li toquin els pistrincs) és contrària a la paternitat per part d’una parella homosexual. I ha anat a la santa manifestació parisenca al costat dels qui clamaven contra la possibilitat del matrimoni homosexual que ara el poca ànima d’Hollande ha decidit tirar endavant. (Era una promesa electoral.) Fins aquí, res a dir-hi: és una opció lliure i personal.

Ara: no s’hi val a engegar, per enèsima vegada, un pseudoargument com que “és totalment contrari a la natura”. Senyora Frigide: l’ésser humà és avui, per definició, un ésser cultural. I cultura és justament allò que s’oposa a natura, és el dispositiu que ens ha allunyat de la natura, entesa aquesta com el conjunt de fenòmens que no produeix la voluntat humana i que aquesta no controla. La cultura és l’esfera del que ha produït l’ésser humà, allò que el delimita i en certa manera el defineix, sovint per dominar la natura, o els aspectes més negatius d’aquesta i afavorir els més positius (=artifici).

repressio homosexLi agradi o no li agradi, madame Barjot, aquesta és la direcció de l’evolució de l’Homo sapiens sapiens. No ens regim per instints sinó per la raó (excepte casos ben coneguts de tots, esclar) i aquesta és la nostra llibertat. Com més avancem culturalment, més lluny som de la natura, de l’animal, per entendre’ns. Crec que està bé que així sigui. Es poden fer totes les precisions que es vulgui, esclar, però la premissa general és aquella.

En principi, a mi el matrimoni homosexual em deixa indiferent. De fet: em deixa indiferent el matrimoni tout court. Però no la llibertat, el respecte i l’amor, això no. I si assumir-ho i donar-hi suport és un pas endavant en aquelles prestacions característicament culturals (i per tant, ben poc naturals), jo hi seré.

Són més naturals tants i tants i tants matrimonis heterosexuals que s’odien, que maltracten els fills, que són un lamentable exemple ‘natural’ d’infelicitat i brutalitat? Quin és l’objectiu de l’ésser humà? Ser natural? O ser respectuosament feliç?

D’altra banda, avui és ben sabut que hi ha espècies animals, algunsells casats primats, per exemple, que practiquen l’homosexualitat. Són naturalment perversos? Deixem a la gent que sigui feliç, senyora Frigide. Vostè que es dedica a l’humor, crec que ho podrà arribar a entendre; de fet, és el seu objectiu professional, oi? No intento pas convèncer la carcúndia immensa arreplegada en el missatge eclesiàstic tradicional: no tenen cap remei.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura i espectacles, Notícia, Reflexió i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s