Tres consideracions desvagades sobre el PSC

  1. Pot ser sobiranista un partit que no és sobirà? Si el PSC posa per damunt de tot el fet de donar suport a la candidatura de la Carme Chacón al PSOE, quin marge queda per a projectar les aspiracions de bona part dels seus electors i del país?
  2. És possible que els actuals dirigents de l’aparat del PSC no vegin la HISTÒRIA passant per damunt d’ells? Que no siguin capaços d’entrellucar què en diran els futurs llibres d’història del país quan tractin dels fets del segon decenni del segle XXI a Catalunya?
  3. “Seny… moderació… legalitat… lleialtat… ”. L’actitud del PSC en aquest afer convida a replantejar la dicotomia tradicional dretes / esquerres per aquesta altra: conservadors / transformadors, que avui ja no s’ajusta a l’anterior. Estem en una tessitura de revolució democràtica –primer de revolta cívica pacífica i després de revolució institucional–. I en aquest punt, a un partit dit d’esquerres només li ve aquella terminologia? Quan té gran part d’un poble que, en unes circumstàncies tan dures, clama per un somni, per canviar, per transformar la realitat, amb una il·lusió enorme, i regenerar així de passada (no veig com fer-ho d’altra manera si no és aprofitant la sotragada) la societat i la política.. el PSC, un partit dit d’esquerres, s’hi ha de girar d’esquenes? Es pot ser d’esquerres socialment i conservador políticament?
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexió i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s