Beppe Grillo i l’esperança?

Els nostres comentaristes i tertulians mediàtics habituals han tendit a pastar un panorama beppe-grillodels resultats electorals italians que enfonyava en el mateix sac del populisme (paraula de molt mal definir en els temps que corren) Berlusconi i Grillo. Més encara: han fet una radiografia d’urgència que els retrata com el pagliaccio della destra e il pagliaccio della sinistra.

Com que les percepcions des d’un altre país solen ser esbiaixades i de poc fiar, m’he permès de seleccionar alguns fragments d’un missatge d’uns amics meus toscans, d’un paese a tocar de Florència, filocomunistes desencantats de la representació parlamentària d’aquest sector, crítics amb el Partito Democratico de Versani, anticlericals viscerals per tal com no poden suportar que la política italiana estigui tan enormement condicionada per l’Església Catòlica i pels seus sequaços polítics, cremats per la corrupció política i social italiana ancestral i per les màfies, etc. És a dir, gent normal d’esquerra, sana, molt seriosa i amb voluntat de millorar de soca-rel la política del país veí.

S’ha de dir que, en un principi, van valorar Mario Monti com un personatge seriós, sobretot si el posàvem al costat d’aquell pallasso delictiu autoanomenat ‘il cavaliere’. En moments de desesper, qualsevol corda permet fer-se la il·lusió de no lliscar pel precipici. Tan gran era la basca, que pensaven seriosament en la possibilitat de marxar del país per no poder suportar la fortor d’aquella situació política i social de fa pocs anys.

Jo els demanava fa pocs dies: «Dopo queste elezioni tutto è un po’ strano, almeno fra noi, gli stranieri. Che ne pensate voi dei grillini, del Movimento Cinque Stelle, del Beppe Grillo? È anche un pallaccio o bisogna farne attenzione? Come si capisce la resurrezione di Berlusconi? Sono due faccie della stessa moneta controeuropea o nazionalista italiana? È difficile di capire tutto quanto di qua… E ora?». Aquestes són algunes de les seves entusiàstiques respostes:

«Ora si festeggia! Per quanto riguarda Monti non aggiungo niente, hai descritto tu già molto bene. Dopo Berlusconi qualunque soggetto sarebbe stato migliore ma questo non è un complimento. Forse ci eravamo illusi che facesse veramente delle riforme ovvero togliere il clientelismo, la corruzione, la mala politica, gli sprechi della casta. Invece niente. Ha ridotto le pensioni, tagliato la sanità e la scuola ed aumentato le spese per le forze armate. Peggio di così! Ah dimenticavo…salvato le banche a spese nostre!

Per quanto riguarda Beppe Grillo o meglio il Movimento 5 Stelle-  http://www.beppegrillo.it/?utm_expid=443027-0 è la PRIMA VERA ESPRESSIONE DELLA SOCIETA’ CIVILE!!! Un pò come se io e te ci fossimo candidati! Senza esperienza (almeno io..) ma con tanta voglia di fare bene, con tanti ideali. Gli eletti del M5S sono gente normale che non ha mai fatto politica. Finalmente. Puri! Puliti! Con entusiasmo! La stragrande maggioranza di essi sono laureati, giovani e giovanissimi ma anche disoccupati, casalinghe, maestri di scuola ed artigiani. La bella gente.  La società civile. Quella vera!

Tra l’altro quasi tutti gli eletti vengono dalla sinistra, estrema sinistra, movimenti ed associazionismo e volontariato, ambientalisti. Personalmente ho una silvio-berlusconi1grande fiducia. All’estero penso che B.Grillo sia stato dipinto come un giullare ma posso assicurarti che  da anni lui ha denunciato i maggiori scandali della finanza italiana, suo il merito delle inchieste sulla Parmalat, Telecom, Monte dei Paschi. Io, […] la mia famiglia e tanti tanti amici lo abbiamo votato abbandonando quella che pensavamo fosse sinistra ma invece era  un “comitato d’affari” travestito da sinistra. Che schifo! Per anni ci siamo caduti. Adesso abbiamo aperto gli occhi.

 Ci saranno dei mesi duri, forse torneremo a votare (speriamo!), forse la prossima volta il M5S prenderà la maggioranza assoluta. Magari! E’ una speranza per tutta l’Europa a mio giudizio. Basta con questi politici di merda corrotti, incapaci e figli di puttana. Berlusconi stà per ricevere tre condanne in tribunale, auguriamoci che vada in galera. Se ciò avviene vengo chez toi a festeggiare!»

Més clar, l’aigua. Bé: són opinions que crec que podem tenir en compte: al capdavall són de gent seriosa que coneix el món polític italià des de dins. I farem bé de no fiar-nos massa, en canvi, de les anàlisis italianes dels nostres opinadors. Un exemple de com es pot veure de malament una situació des de fora: els meus amics de la Toscana eren fans incommovibles de Rodríguez Zapatero, pensant-se qui sap què de l’impresentable personatge. Com tota la sinistra italiana sense excepció. Verbigràcia: aquell documental de la Sabina Guzzanti que duia el pintoresc títol de Viva Zapatero, tot i ser una dura crítica contra Berlusconi. Va ser un miratge per a un sector de l’esquerra italiana, que només es pot entendre des de la més profunda desesperació i la desconeixença.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia, Reflexió i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Beppe Grillo i l’esperança?

  1. Xavier ha dit:

    Pep,
    Una perspectiva molt necessària: aquí no acabem d’entendre les subtilitats de la política italiana. Jo, per exemple, n’he après més amb les novel·les de Camilleri i els articles de Magris que no amb les ‘anàlisis’ dels ‘experts’.
    Ara, també m’apunto a la tesi de Cardús: tant de bo guanyin els gril·lians i es vegin en la necessitat d’aplicar el que prediquen i la indignació i el maximalisme s’aliïn amb el sentit comú i el realisme i facin reviure la política veritable i no caiguin en les solucions antigues que tu mateix esmentes.

  2. pepvalsalobre ha dit:

    Tens tota la raó, Dolors. Ara bé: un moviment estrcitament ‘antipolític’ és molt perillós, perquè ràpidament pot ser capitalitzat per estratègies polítiques de molt mala memòria. Si ens fixem en la història, alguna cosa d’això tenen el nacionalsocialisme alemany, el feixisme iatalià i fins i tot Falange, etc. Aquest moviment s’ha d’articular com a proposta política nova. Gran esperança, això sí.

  3. dolors maset ha dit:

    A Itàlia tothom està pendent de que pot passar amb els “grillini”. Políticament és una incògnita però el que és cert és que ha desvetllat un moviment antisistema que va molt més enllà dels avalots de Gènova de fa uns quants anys. En aquest temps hi ha hagut una generació que ha accedit al vot, que no necessita veure els penosos debats electorals a la tv i que viatja per la xarxa sense barreres. Són ells els que han decidit que ja n’hi havia prou de farsants “facciatoste, senatori a vita, portaborse….”
    Beppe Grillo és només l’aglutinador, el líder visible que ha sabut atraure la gent a les places, no hi ha hagut més propaganda que aquesta. Fa temps que segueixo el Movimento 5 Stelle i tot i que algunes pretensions ratllen la utopia, per la resta no és altra cosa que el que molts d’aquí demanem: justícia social. Tant de bo l’onada s’estengués cap a aquesta banda, i es reprengui el que no van ser capaços d’acabar els indignats, transformar-se en un moviment amb base sòlida i que ens porti a emprendre d’una vegada la revolució que tanta falta ens fa!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s