Diàleg?

Aviam. Siguem sincers. Diàleg és una paraula molt bonica, excel·lent i tot, bellíssima… Però, indefectiblement, demana la possibilitat d’acceptar concessions per arribar a un acord. No hi ha altre.

A Madrid no hi ha res a parlar. Qui no ho vulgui veure és perquè és cec. Es pot fer teatre, certament. I es farà, sens dubte, una bella representació. Però no dialogar. Ja veieu que el convenciment amb què ofereixen diàleg les dues parts és patètic. Menteixen? No, i ara! Sabem que no hi ha cap possibilitat, cap, ni una. Perquè ningú no pot fer cap concessió. No és que ho vulgui o no: és que no pot.

El govern del Regne d’Espanya no pot fer cap mena de concessió especial i privativa a Catalunya. Ni econòmica, ni cultural, ni política. Per la simple raó que Espanya se’ls fotrà a sobre i els esquarterarà. Espanya només està atenta a la magnitud del càstig que s’aplicarà als díscols catalans, no pas als avantatges que aquests arribaran a obtenir  pel seu envit, per utilitzar les seves mateixes paraules. I aquesta bèstia l’han alimentada ells mateixos, dia sí dia també. Ells mateixos en són els responsables.

El govern català, de la seva banda, és presoner també de les ofertes electorals del novembre i d’una majoria social que no admetrà cap rebaixa. Cap! De debò, algú es pot creure seriosament en aquest país (i en Millo ho sap millor que  cal altre) que obtindrem un finançament del tipus concert basco-navarrès, un canvi radical en el pla d’infraestructures, que s’assumirà la immersió lingüística, que es potenciarà la diversitat cultural dels pobles d’Espanya arreu del món…? Va, home, va.

No tenim un estat a favor, no l’hem tingut mai. Ni tan sols tenim un estat en contra en el sentit d’aquell que actua amb la lògica de l’enfortiment propi en detriment de les parts. El que tenim enfront és un estat que és capaç d’actuar en contra d’ell mateix per tal de reprimir qualsevol actuació en favor del desenvolupament de Catalunya. A la història, recent i antiga, em remeto.

A Madrid no hi ha res a parlar. Aquest vehicle no té marxa enrere.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Reflexió i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s