La recepció poètica contemporània d’un dels textos més importants de la nostra tradició literària (III)

(Continuació) Prosseguim amb la recepció poètica, molt anterior a la recepció universitària (encara ara precària) i social (pràcticament nul·la) de la poesia barroca catalana, concretament la de Vicent Garcia. Aquest és el segon dels textos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel en homenatge al sonet «a una dama que es pentina» del Rector de Vallfogona. La dedicatòria no pot ser més explícita. El sonet de Rosselló és datat a Barcelona al maig de 1935. Va ser inclòs al recull pòstum Imitació del foc de poesia del mallorquí (1938).

A una dama que es pentinava darrera una reixa en temps de Vicenç Garcia

    Amor, senyor de l’ampla monarquia

que publica el clavell i el foc proclama

en l’ardor de la galta i en la flamaRosselló-Pórcel

de l’exaltació que l’aire cria,

els cabells de finíssima atzabeja

en el combat de vori que pentina

perú de lliris i de llunes mina,

ornament de les neus, dels ors enveja,

treu de la reixa, i que la saborosa

feina del bes, batalla graciosaimitacio-del-foc

del córrer d’unes cames despullades,

deixi les verdes herbes alterades.

Oh desmai en les tiges onejants

de marbres, ceres, roses bategants!

(Continuarà)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, literatura catalana moderna, Literatura universal i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s