La recepció poètica contemporània d’un dels textos més importants de la nostra tradició literària (IV)

(Continuació) La mostra d’avui és més aviat indirecta: és un sonet de Josep Palau i Fabre (1917-2008), publicat a Imitació de Rosselló-Pòrcel (1945), que reinterpreta el que vam llegir primer de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Amb tot i això, Palau s’incorpora amb aquest text a la nòmina de poetes que reten homenatge al sonet inicial de la sèrie, el del poeta barroc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. En aquest text, Palau «accentua els trets conflictius [del sonet de Rosselló] i […] fa present d’una forma més palesa la lluita dels instints. […] hi veu la voluptuositat i la sensualitat com un camí de coneixement» (Enric Balaguer).

 Josep Palau i Fabre

«Espatlla» de B. Rosselló-Pòrcel

Conflicte entre negre i blanc

i el mirall boig que els accentua.

Sota la crinera crua

s’encenia la neu del fang.palau fabre

Quina és la seda, quin l’atzur

que vibri tacte més pervers?

Quin mot és el mot més impur

per empresonar-lo en el vers?

   En l’escenari incandescent,

l’èxtasi eteri de l’esquena

era l’exili de la mirada,

i la paraula profanada

deia, barroerament,

una veritat osbcena.

(Continuarà)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, literatura catalana moderna, Literatura universal i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s