La recepció poètica contemporània d’un dels textos més importants de la nostra tradició literària (VII)

(Continuació) En la sèrie de textos poètics d’homenatge al sonet de Vicent Garcia sobre el motiu de la dama que es pentina, el d’avui el trobem en un breu poemari recent, «Tel·lúria», de Laia Noguera, publicat juntament amb textos d’altres autors dins Bellesa ferotge, VII Premi Literari Joan Duch 2005 (Juneda: Fonoll, 2006). Apareix dedicat al catedràtic de literatura moderna de la UB, August Bover. El text incorpora al·lusions procedents del de Gabriel Ferrater, que ja hem vist.

 Laia Noguera

D’una hermosa dama de cabell negre, que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil

 Va ser la pinta, no pas jo,

perquè els embulls d’una beutat

de veritat –cabells, xarot…–

no es fan més grans amb la calor.

Hi havia sol. Sota el balcólaia noguera

les orenetes despenjaven

xerrics estranys de primavera.

Sentia caure el temps enrere:

la tarda clara, els rínxols molls.

A les espatlles, la frisança.

A la barana del balcó.

La pinta veu un home sol

que mira enlaire, un home aixíbellesa ferotge

que acluca els ulls, reblert de llum.

Li semblo un arbre i una lluita

entre els cabells i la pell blanca.

Ell mira amunt i li permeto

que em vegi els dits besar-me el cap.

Prò em pentinava:

va ser la pinta, no pas jo.

 (Continuarà)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, literatura catalana moderna, Literatura universal i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s