La recepció poètica contemporània d’un dels textos més importants de la nostra tradició literària (i IX)

(Continuació) Acabem. Hi ha un tex previ al sonet del mateix Vicent Garcia, molt i molt betsabe1anterior, del qual el nostre escriptor barroc va fer memòria, sense cap mena de dubte, quan va compondre el seu text per inserir-lo dins d’una prestigiosa sèrie poètica europea. Em refereixo a l’episodi bíblic del rei David i Betsabé. M’ho va recordar l’amic i estudiós Enric Querol, de Tortosa. Concretament el llegim al segon llibre de Samuel (2Sa 11:1-12:25). Aquest és el text de la Bíblia Catalana Interconfessional:

 1 Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen sortir en campanya, David va enviar Joab i els seus oficials amb tot l’exèrcit d’Israel per devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem.

2 Una tarda, David va llevar-se de descansar i, tot passejant pel terrat del palau, veié de dalt estant una dona que es banyava. Era molt bonica. 3 David va enviar algú que s’informés sobre aquella dona, i li van dir que era Betsabé, filla d’Eliam, la muller d’Uries, l’hitita. 4 Llavors David va enviar uns homes a buscar-la. Ella va venir a palau i David va jeure amb ella, que acabava de purificar-se de les regles. Després aquella dona se’n tornà a casa seva.

5 La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David.

 A partir d’aquí, se’ns explica que David va fer portar pel mateix Uries, l’espòs de Betsabé una missiva al comandament del seu exèrcit, Joab; la carta deia: «Poseu Uries a primera línia, al sector on sigui més forta la lluita, i retireu-vos perquè quedi sol i el matin». Després David es va esposar amb Betsabé. Tant l’adulteri reial (m’ha vingut al cap ara una altra imatge, més contemporània, vés) com aquesta darrera reprovable acció de David no ens interessen ara, sinó el fragment en què veu Betsabé que es banya i se n’enamora. Aquesta escena sembla esdevenir un motiu tradicional del voyeurisme literari (i pictòric). Justament aquesta proposta en què el jo poètic és un espectador subjugat per un espectacle íntim de bellesa femenina és essencial en el poema de Garcia, i aliena a la resta de la sèrie.Betsabe3

Els canvis en el sonet de Garcia respecte del text bíblic són anecdòtics: és la dama que és en un terrat, no es banya sinó que es pentina, etc. Detalls insignificants. I el Rector de Vallfogona coneixia prou bé el text: era capellà.

Una anàlisi detallada del poema de Vicent Garcia amb els textos complets de tota la sèrie barroca europea, la podeu trobar aquí.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, literatura catalana moderna, Literatura universal i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s