El poeta mort, el mite esquerdat

Jeffrey Aspern era un poeta anglès mort de feia dècades. Un erudit i mitòman estudiós de Aspern 2la seva biografia i obra, després d’un primer intent infructuós per assolir la correspondència entre el poeta i Mrs. Bordereau, una jove nord- americana i musa de la poesia amorosa d’Aspern, pretén anar a cercar personalment aquesta valuosa documentació a Venècia, on encara viu Mrs. Bordereau, nonagenària, al costat de la seva neboda, Ms. Tita Bordereau.  L’erudit s’instal·la a la casa amb un subterfugi i farà els possibles per obtenir els papers que anhela.

Es digui el que es digui, la visió de Venècia que ofereix Henry James a “Els papers d’Aspern” és la d’una ciutat decadent i escrostonada com el fosc palau en què malviuen les dues dames . Al costat d’aquesta Venècia general, hi ha una microVenècia més lluminosa que coincideix pam més pam menys amb la plaça de Sant Marc, lloc on s’esdevenen algunes –poques– escenes del relat.

James ens proposa un motiu literari escadusserament visitat per la narrativa universal: un estudiós persegueix la pista documental d’un literat desaparegut. El motiu el retrobem, ben recentment i ben a prop, per cert, en “Climent” de Fonalleras, amb variants: un individu es veu empès per una colla d’amics entre els quals hi havia un tal Climent, acabat de traspassar, a mirar de reconstruir una obra literària que el tal Climent havia deixat magmàtica en forma de notes i esbossos en una calaixera. En la novel·la de Fonalleras s’hi afegeix un motiu suplementari: el de l’obra fallida, però ara això no ve al cas.

James ens enfronta a la desmitificació dels rols literaris: aquella que havia estat la musa de la idealitzant poesia amorosa d’Aspern resulta ser una vella decrèpita només interessada en aspectes econòmics. aspern catNo desvetllaré aquí el final del relat de James, però crec que s’hi posa de manifest el càstig literari del novel·lista a crítics i historiadors de la literatura.

L’edició de la traducció catalana feta per Joan Sallent, publicada per Bruguera als anys vuitanta, és lamentable, no pas per la traducció en ella mateixa sinó perquè el text publicat no ha estat ni poc ni molt revisat i hi abunden les incorreccions. Un trist servei a l’obra jamesiana i a la tradició literària catalana.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Comentaris sobre literatura, Literatura universal i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s