Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (I)

El jesuïta Pere Gil, home d’una extensa formació i molt observador, va contribuir al gènere religiós de moda de la contrareforma catòlica quan va publicar una art de ben morir amb el títol Modo d’ajudar a ben morir (1604). També va traduir al català la Imitació de Crist de Tomàs de Kempis, impresa al 1621. Però sobretot és un autor avui reconegut per haver facturat una obra de geografia i d’història natural, el Llibre primer de la Història catalana, redactada al 1600. En realitat, aquest llibre constituïa la primera part d’un projecte molt més ambiciós, que anava seguit d’una Història de Catalunya, d’una Història Eclesiàstica de Catalunya que no es conserva, i d’una col·lecció d’hagiografiepere gils o relats de vides de sants catalans. Tot plegat va romandre manuscrit. Però el que ara ens interessa és l’obra de geografia. Al capítol 23 tracta “De les vàries complexions i condicions naturals de la gent i nació catalana, i de quines maneres de gents i nacions és estada Cataluña habitada”. I la primera constatació del caràcter català que fa Gil és:

“Són los catalans ordinàriament, conforme parer de doctes i experts metges, de complexió melancòlica. Però la melancolia d’ells no es immoderada ni excessiva extraordinàriament. […] Sinó que és la melancolia, que encara que predomine algun poc, però és regulada i moderada, i així fàcilment se pot véncer i moderar.”

(continuarà)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (I)

  1. pepvalsalobre ha dit:

    No te’n fiïs, Genís: recorda que abans del XVIII, els catalans també eren temuts per bregosos i violents. I potser encara en queda un raconet per al futur immediat…
    Per cert: potser el teu amic Cervera i companyia van fer afirmacions generals sobre el caràcter català que em podria interessar de tenir en compte…

    • El biblionauta ha dit:

      Cervera a la seva Historia de Cataluña es limita a repetir els tòpics desclotins sobre els almogàvers que ja surten a la crònica medieval. Quant al que en diu en els seus enormes Discursos históricos… caldrà mirar-s’ho amb calma (en un futur, espero que no gaire llunyà) directament del manuscrit. Ho tinc a la safata de “feines pendents”.

  2. El biblionauta ha dit:

    Fins i tot en la melancolia els catalans som gent mesurada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s