Arxiu mensual: Desembre de 2013

(Continuació) Però si ens hi fixem bé, notarem que sota d’aquest quadre anímic del malencònic medieval, radica una condició latent positiva. L’acedia no és una inclinació al mal, sinó el desig vehement d’accedir al més gran dels béns, Déu, que, … Continua llegint →

(Continuació) L’acedia medieval assolava primordialment monestirs i convents. Amenaçava els monjos solitaris i era considerada com una mena de paràlisi anímica pel fet que l’objecte del seu desig, la contemplació divina, se’ls representava com una meta inassolible, massa allunyada, amb … Continua llegint →

(Continuació) És fàcil percebre, a la vista de tot plegat, que el caràcter malencònic era considerat unànimament com el pitjor possible. Els malencònics eren descrits poc falaguerament com a prims i ombrívols, melangiosos, indolents, covards, irreverents, misantròpics, desconfiats; tot un … Continua llegint →

(continuació) Segons parers científics, doncs, els catalans som malencònics, moderadament malencònics. També l’historiador valencià barroc Gaspar Escolano, a la seva Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-1611), era d’aquesta mateixa opinió: … Continua llegint →