Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (IV)

malenconia

(Continuació)

L’acedia medieval assolava primordialment monestirs i convents. Amenaçava els monjos solitaris i era considerada com una mena de paràlisi anímica pel fet que l’objecte del seu desig, la contemplació divina, se’ls representava com una meta inassolible, massa allunyada, amb un abisme immens entre el jo i l’objectiu perseguit. Tal constatació els conduïa a un angoixós estat ‘depressiu’ que era batejat amb termes com tristitia, desidia o taedium vitae. Una paràlisi anímica, quasi la mort de l’ànima, que conduïa sovint a la desesperació. En ocasions es creia que tal trastorn era fruit d’una temptació demoníaca, el responsable de la qual rebia un nom: diable meridià, perquè actua amb més eficàcia al migdia. L’acedia havia estat inclosa entre els set pecats capitals.

En una novel·la al·legòrica catalana de principi del segle XVI, anònima, coneguda pel títol d’Espill de la vida religiosa, i també pel nom del seu protagonista, Desitjós, hi ha un personatge que podríem identificar perfectament amb el de l’accidiós en aquests termes medievals. Es tracta del contraexemple del protagonista de la novel·la, el revers de Desitjós; és un monjo anomenat Bé Em Vull, que és el compendi d’allò que no s’ha de fer per arribar a la contemplació divina, a la unió mística. El pobre Bé Em Vull (un nom ben definitori) acumula pràcticament tota la complexa constel·lació de símpdesitjós 1515tomes de l’acedia i les actituds de l’accidiós o malenconiós en el seu curt trajecte en la ficció novel·lesca (podeu llegir aquest aspecte del personatge a la segona part d’aquest article). L’obra va ser impresa en català al 1515 a Barcelona i al 1529 a València. Després va gaudir d’una difusió extraordinària arreu de l’Europa occidental: se’n coneixen avui unes cent versions impreses traduïdes a una varietat espectacular de llengües: castellà, llatí, italià, francès, alt alemany, neerlandès, anglès, gaèlic, polonès, portuguès, danès. En canvi, el desconeixement lamentable que tenim de la història cultural pròpia fa que la gent d’aquest país avui ignori majoritàriament l’existència d’una obra original catalana que va assolir una circulació europea només comparable a la de Ramon Llull. I, en canvi, creiem sense reserves que des del Tirant lo Blanc fins a Verdaguer, cap obra original en llengua catalana va sortir del clos local. Però més val que ho deixem estar.

(Continuarà)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (IV)

  1. Stefano Sanfilippo ha dit:

    Moltes gràcies Pep. Posaré un enllaç a aquesta entrada en futur, quando torni a sortir il tema de l’ἀκηδία en algun fragment de la Historia Lausíaca.

  2. Interessant aquesta sèrie sobre la malenconia. Potser us interessarà saber que una epístola d’Arnau de Vilanova contra la nigromància acaba defensant que els nigromants pateixen malenconia. L’edició i la introducció (on s’explica àmpliament aquesta qüestió) són d’accés lliure en PDF: http://www.fundacionoguera.com/libros/Arnaldi%20VII.1.pdf

  3. RG ha dit:

    ¿Se n’ha fet cap edició moderna, de l’Espill de la vida religiosa, o està previst fer-ne cap? Ho dic perquè, si els filòlegs i els editors no han fet la seva feina, potser la «gent» no és ben bé culpable de la seva ignorància.

    Moltes gràcies per aquesta sèrie d’apunts!

    • pepvalsalobre ha dit:

      Estimat RG: El Desitjós o SVR es va editar en una col·lecció per al gran públic ja fa una colla d’anys: “Espill de la vida religiosa”, dins “Novel•les amoroses i morals”, ed. Arseni Pacheco i August Bover i Font, Barcelona Edicions 62 / “La Caixa” (MOLC, 73), 1982, 187-306.
      És veritat que mereix una edició filològica: fa anys que està en mans del seu editor, August Bover, i ENC (Barcino). Aviam…

  4. Stefano Sanfilippo ha dit:

    Realment molt interessant! Desconeixia aquest text.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s