Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (V)

durer melancholia 1

(Continuació)

Però si ens hi fixem bé, notarem que sota d’aquest quadre anímic del malencònic medieval, radica una condició latent positiva. L’acedia no és una inclinació al mal, sinó el desig vehement d’accedir al més gran dels béns, Déu, que, però, ha resultat avortat davant del vertigen provocat per la consideració de la distància entre el subjecte i l’objecte. Pròpiament, el desig no s’esvaeix, però l’objecte es mostra com a inassolible. Més encara: no només no decau, sinó que el desig resulta exacerbat. També la vinculació al planeta Saturn hi suma l’ambigüitat que hem llegit ara fa un moment. D’aquesta tensió sense solució neix l’angoixa permanent del malencònic. Hi ha, al capdavall, una certa inaptitud per acceptar la condició de l’ésser humà, mortal i limitat. Això pot portar a la desesperació –i al suïcidi–.

Però la consideració malaltissa, pecaminosa i execrable del malenconiós a l’edat mitjanaagamben stanze evoluciona en un sentit inesperat. O millor dit, amb el temps es decanta l’èmfasi cap a l’altre dels dos pols extrems de l’ambigüitat clàssica de la visió del temperament malenconiós i de la influència de Saturn. En l’excel·lent assaig Estanze de Giorgio Agamben se’ns explica aquesta evolució. De fet, ja Aristòtil havia posat en relació el geni, artístic, científic o d’altra mena, amb el temperament malencònic. Aquesta concepció que associa geni i malenconia és recuperada –i potenciada– amb l’humanisme i els artistes del renaixement. Els noms de Michelangelo Buonarroti i Albert Dürer, el del poeta barroc anglès John Donne, són exemples ben coneguts d’aquesta vinculació.

(Continuarà)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s