Els catalans i la malenconia: ‘història’ d’un lloc comú (i X)

saturn(Continuació)

Com hem vist, el geni artístic va ser, al renaixement, vinculat al caràcter malencònic. A aquest, al seu torn, se’l feia depenent de Saturn, planeta que influïa en el desequilibri humoral a favor de la bilis negra. I allà on el planeta Saturn exerceix tradicionalment més influència és, segons l’astrologia tradicional, sobre els nascuts entre el 21 de desembre i el 19 de gener, els nascuts, doncs, sota el signe de Capricorni. No, no és que jo tingui cap inclinació cap a l’astrologia. A la veritat, no hi crec ben gens en la influència astral en el moment del naixement. Però no es tracta del que vós o jo creguem al respecte, sinó del que creien els homes d’aleshores. Vegem-ne un cas: Francesc Fontanella, va néixer, segons tots els indicis, el 23 de desembre del 1622. És a dir, sota l’influx de Saturn, si acceptem les dades de l’astrologia tradicional. El cas és que la peripècia vital i artística de Fontanella conté molts elements que el defineixen, amb els ulls de la seva època, també amb els seus, com un malencònic. Per començar, una gran capacitat intel·lectual i artística, i, paral·lelament, una gran fragilitat personal, psicològica.

Jo demanaré ara quants de nosaltres, lectors, no ens hem trobat –o ens trobem– en una situació vital d’insatisfacció perpètua, de desig ardent d’allò que fuig permanentment. I aquesta instal·lació permanent en la recerca sistemàtica d’allò que sabem que no ens serà donat ens afligeix i entristeix, però és alhora la nostra esperança saber que no la complirem. Com aquella instabilitas o tendència a no saber gaudir del que ofereix el present i estar pensant en l’instant següent…  Una tensió, gairebé perversa, malaltissa, que manté tossut el desig en allò inassolible. Però que, lluny de decaure en la depressió i l’abandó, es fa productiva, no invalidant.

Havent percebut tan allunyat l’objecte del desig, aquest no pot obtenir mai la plena fruïció: per això el present esdevé un martiri i l’expectativa es projecta, a cada instant, a un futur incert, però esperançador. Pot semblar un atzucac espantós, un cul-de-sac depriment, però la pura potencialitat d’assolir l’objecte, d’una banda, i l’ascens, ni que sigui mínim, en el coneixement que mena cap a aquell objectiu (que a voltes encara ens el situa més allunyat), ens omple, no diré d’esperança, quan s’és conscient de l’impossible, però sí  d’una certa complaença, felicitat intel·lectual i combustible per a la voluntat. Aquest ascens persistent, encara que sigui ridícul en comparació a l’objecte desitjat, es troba en constant frec amb el dolor de la mancança, amb la lucidesa de l’inassolible.

És com el mite de Prometeu, amb un doble vessant, heroic i tràgic alhora. L’avenç en el coneixement, assolir nous espais de llum (coneixement intel·lectual, experiència estètica o qualsevol altre combat contra les pròpies limitacions, contra la pròpia barbàrie), la rebel·lió de la voluntat contra les limitacions de l’ésser humà, contra la consciència de la subjecció a aquestes limitacions i el triomf inapel·lable del temps, la consciència de la fugacitat, del temps que juga contra nosaltres.

En aquesta situació trobem, per exemple, l’heroi de l’obra de Giordano Bruno, l’heroi furiós, una formulació personal del geni, que no és altra, al capdavall, que la del geni saturnià. En paraules de Josep Casals: “el furiós acompanya la seva ambició d’una dramàtica lucidesa: com més coneix, més estima i més cert està del seu fracàs. I malgrat aquesta certitud, continua avançant. […] Ell sap que tal objecte és inassolible i que, estimant-lo, hi deixarà la vida, però no per això deixa d’empaitar-lo. […] és preferible el fracàs en un empresa elevada i noble que un baix i vil triomf, diu Bruno”.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Història de la ciència, Història de la cultura, Història moderna, Literatura universal i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s