Seminari de recerca sobre la poesia de Fontanella a Perpinyà

0_portadaEl poeta i dramaturg barroc Francesc Fontanella va viure la primera meitat de la seva vida a Barcelona i la segona a Perpinyà, després de la derrota dels promotors de la separació del Principat de la monarquia hispànica al 1652. Per aquest motiu, l’equip d’investigadors que està duent a terme l’edició crítica de la seva obra poètica van decidir d’organitzar divendres passat, 21 de març, a la seu de la Casa dels Països Catalans, a la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, un dels seminaris de recerca previstos en el desenvolupament del projecte: el Workshop «La transmission poétique de Francesc Fontanella / La transmissió poètica de Francesc Fontanella». L’objectiu era participar al conjunt de membres de l’equip i a d’altres investigadors les novetats resultants de les darreres recerques i dissenyar les estratègies per al futur immediat del projecte i la seva difusió i transferència.

El programa va ser encetat amb la presentació de Pep Valsalobre (UdG, coordinador del projecte), el qual va tractar també dels manuscrits més importants, unitaris i d’altres de col·lectius (un conjunt d’11 testimonis d’un còmput global de 36) que reporten l’obra poètica fontanellana, i les característiques de l’ordenació dels textos que hi són transcrits. L’estudi d’aquesta ordenació permet identificar diferents famílies de testimonis i pressuposar l’existència d’uns subarquetips que serien els transmissors d’aquelles ordenacions concretes. A continuació, Eulàlia Miralles (UV) i Albert Rossich (UdG) van presentar els resultats d’una recerca conjunta recent sobre el manuscrit 68 de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll, que ha posat de manifest l’extraordinària importància d’aquest testimoni. Miralles va exposar les claus de l’ordenació del manuscrit, que en fan un testimoni fonamental per tal com, essent un cançoner integral dissenyat en les darreries de la vida del poeta com a ofrena a una dama, reporta la voluntat última de l’autor pel que fa a la composició i l’ordenació del seu corpus poètic. Rossich va posar l’èmfasi en la vàlua extraordinària d’aquest testimoni ripollenc remarcant la importància dels seus pròlegs, presents únicament en aquest manuscrit i que, posats en relació amb d’altres textos complementaris del mateix còdex, proporcionen dades de gran rellevància per a la comprensió del conjunt de l’obra fontanellana.
IMG-20140321-WA0001

La sessió de treball de la tarda va començar amb la intervenció d’Anna Garcia Busquets (UdG), que va presentar una nova delimitació del corpus de poesia civil i moral de la poesia fontanellana, que inclou alguns dels textos més importants i coneguts de l’obra de Fontanella i que es perfilen com l’objecte de la seva tesi doctoral. La nova proposta de Busquets suposa canvis substancials respecte de la interpretació tradicional d’alguns textos, ja que, partint de les investigacions recents, estableix que algunes de les composicions que tradicionalment han estat considerades com a religioses, són clarament morals, en un sentit ampli, i algunes altres han de ser, probablement, interpretades en clau política. Per la seva banda, Marc Sogues (UdG) va delimitar un sector de la producció poètica de Fontanella que ha estat tradicionalment poc atès: les composicions de caire epistolar, bé en forma de prosímetres (que alternen prosa i vers) bé en forma versificada. Aquestes composicions dibuixen tres nuclis o cicles ben definits, els quals sembla que poden oferir molta llum sobre les actituds literàries de l’autor i sobre les seves connexions amb els corrents literaris de l’època. Tot seguit, Verònica Zaragoza (UdG) va tractar de la poesia d’una de les germanes del poeta, Contesina, monja al convent dominic del Àngels de Barcelona, i va presentar els primers resultats de les recerques realitzades conjuntament amb Sogues, que evidencien com l’estudi d’alguns elements de la cultura religiosa i conventual de l’època barroca pot aportar dades clau per a la interpretació dels textos fontanellans, en especial, aquells adreçats a les monges dels Àngels i Jerusalem. La jornada es va cloure amb la intervenció de Joan Peytaví (UP), que va oficiar d’amfitrió i va identificar i descriure de forma detallada algunes sèries documentals dels Arxius Departamentals del Pirineu Oriental que caldria investigar perquè poden oferir notícies sobre el clan Fontanella i les seves relacions amb el Rosselló i els comtats.

portada ms ripoll.bmpUna vegada més, la trobada va mostrar com la feina articulada i en equip pot donar uns resultats extraordinaris per tal com multiplica les troballes individuals i apareixen noves connexions insospitades o de difícil identificació quan es fa recerca de manera individualitzada. Tota aquesta tasca conjunta revertirà, inevitablement, en oferir una edició crítica de la poesia fontanellana d’un rigor i una alçada impossibles en altres circumstàncies de recerca i en disposar d’una visió completament nova de la seva actitud literària i de les connexions entre literatura i història personal i col•lectiva que, mai com en aquest poeta, s’han donat en la literatura catalana antiga.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, literatura catalana moderna, Notícia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s