Per què sóc independentista… I ho continuaré sent encara ‘després’

“Small is beautiful” és una expressió que va fer fortuna sobretot arran del conjunt d’estudis de l’economista britànic E.F. Schumacher publicats amb aquesta expressió com a títol al 1973. Va ser un dels llibres de capçalera de l’ecologisme de la meva generació.

Doncs bé, crec que aquest concepte pot tenir també un recorregut polític aplicat a la inevitable fragmentació dels estats tals com els coneixem avui. De fet, la fragmentació territorial en paral·lel a l’assumpció del poder polític dels territoris escindits d’unitats polítiques més àmplies que es reconeixen com a comunitat sobirana és una constant inconscient però perfectament observable al llarg dels segles, sense que calgui remuntar-nos a l’imperi romà. Han desaparegut l’imperi francès, l’austrohongarès, el rus, el III Reich, el soviètic… I és la tendència, no solament que hem de preveure, sinó la que hem de desitjar i forçar històricament. Perquè –digueu-me ingenu– com més petita és una delimitació política, un estat posem per cas, més proper és el poder als ciutadans (s’entén que la meva reflexió només val, ara per ara, per a les circumstàncies de l’Europa occidental i democràtica del present). Es facilita l’empoderament dels ciutadans, per simple proximitat i inevitable aprofundiment democràtic.

En segon lloc, l’estructura política estatal, sigui catalana sigui la que sigui, em provoca no pas poca basarda, seguint la màxima de Nietzsche: “L’estat és el més fred de tots els monstres freds”. De manera que la fragmentació, naturalment, no s’ha d’aturar en un estat català, sinó que ha de prosseguir cap a unitats més petites, de manera que la relació entre ciutadans i representants polítics sigui enormement més dinàmica, amb una delegació de poder provisòria, canviant i sotmesa a escrutini constant, en tots els nivells. La participació ciutadana ha de trenar-se en tots els nivells de l’activitat humana: de comunitat municipal, de feina, de comunitat de veïns, de cooperatives laborals o de consum, etc., de manera que les propostes des de baix a dalt desemboquin en les decisions preses per al conjunt de la comunitat política, de l’abast que sigui.

No vull la independència per deixar de ser independentista. Digueu-me naïf, però és el meu somni polític des que era adolescent. Que trigarem generacions, potser segles?, d’acord. Què farem passes endavant i passes enrere?, també d’acord. Què en sóc el primer escèptic?, és cert, coneixent la natura humana. De moment, però, cal que comencem amb el primer pas.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexió i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s