Congrés sobre cultura femenina a Lisboa

Just els tres dies abans de l’11 de setembre s’ha celebrat a Lisboa el Congrés Internacional lisboa gemela 2014 095Traçando caminhos/ Tracing Paths / Trazando caminos. Viagens, encruzilhadas e direcções, unes jornades científiques que organitza cada dos anys el grup GEMELA (Grupo de Estudios sobre la Mujer en España y las Américas), que estudia las producció cultural de les dones a l’edat mitjana i la moderna a la península Ibèrica i l’Amèrica colonial. El nombre de participants ha estat molt nombrós i s’han fet jornades de fins a tres sessions simultànies al llarg de tres dies (8-10 setembre), en castellà, portuguès i principalment anglès. En aquest enllaç trobareu el programa amb els temes que s’hi han tractat i debatut.
Membres del nostre grup de recerca sobre literatura moderna catalana hi hem participat en tres sessions. Eulàlia Miralles (Universitat de València) i Albert Rossich (Universitat de Girona) («De Perpignan a Castelló d’Empúries y del francés al catalán: el itinerario vital y lingüístico de Marie Thérèse de Ponte») hi han presentat el fins ara desconegut llibre de comptes de Marie Thérèse Ponte d’Albaret, una perpinyanesa del tombant dels segles XVIII al XIX que va patir els estralls de la Revolució i de la Guerra Gran i va fugir de la ciutat on havia nascut per anar a viure al nord de Catalunya. Viuda i plena de deutes, aquesta dona necessitarà l’ajut de familiars i amics per tirar endavant, i aprendrà a gestionar amb cura les seves finances (tot i que no es podia estar, ni fins i tot els anys més difícils, de comprar xocolata). El seu testimoni es troba escrit majoritàriament en francès, la llengua d’escriptura de les elits dirigents de la Catalunya del Nord, però guarda també un espai per a la llengua catalana, la llengua de comunicació al carrer i familiar. El llibre de Marie Thérèse (com signava) o Maria Teresa (com li devien dir a casa) és un fresc revelador d’una època difícil i de la voluntat d’una dona per tirar endavant.
La investigadora Veronica Zaragoza (UdG) («“Cantalde a uso de corte un villancico ms carmelitesgalán…». A propósito del Cancionero poético del convento de carmelitas descalzas de Barcelona (1588)») va donar a conèixer un testimoni desconegut (i sorprenent) de literatura femenina moderna a l’àrea lingüística catalana: es tracta del cançoner manuscrit del convent de carmelites descalces de la Immaculada Concepció de Barcelona, conservat inèdit fins als nostres dies a l’arxiu de la comunitat, del qual no se’n tenia cap notícia. La llengua literària del Cançoner és predominantment el castellà; només tres poemes del cançoner són en català, una altra curiosa composició és bilingüe català-castellà, com a reflex de la realitat lingüística de les religioses, i una altra en llatí, si considerem la pregària versificada Kyrie eleison que obre el manuscrit poètic a mode d’introducció. Començat des dels bells inicis de la comunitat –fundada al 1588– i fins al segle XVII (de fet, la còpia de poemes més moderna que hem advertit pertany a una religiosa que va viure al convent des de 1726 fins a 1805), el manuscrit recull els càntics i poemes de les religioses, creats molts d’ells en el marc de la vida conventual i les festivitats intramurs. Cal entendre, doncs, el Cançoner com una eina de sociabilitat col·lectiva present en l’esdevenir de la comunitat, que recopila també, de manera anònima, les peces en vers que les poetes del convent creaven en els moments d’intimitat a les cel·les. En total són 186 composicions copiades per les successives mans que van assumir la tasca de transcripció amb l’objectiu de deixar per a la posteritat el corpus poètic de la comunitat. Aquestes peces s’inscriuen en la tradició poètica carmelitana femenina, amplament estudiada a partir fonamentalment dels cançoners procedents de l’àrea castellana (i de l’estranger). Per a més informació, vegeu aquí.
trad caterina siena f 2Finalment, Pep Valsalobre (UdG) («Itinerario de los textos de Caterina da Siena en el ámbito hispánico quinientista. La traducció valenciana del Dialogo della divina Provvidenza») va exposar com el nucli caterinista pioner a la península va ser al Regne de València, on el fervor per la santa toscana va ser especialment fort entre final del XV i principi del XVI, fruit de les intenses relacions amb la cultura de la península itàlica. La major part d’aquesta producció estava relacionada amb la fundació del convent dominic de Santa Caterina de la ciutat de València en 1492 i gira al voltant, no de textos de la santa de Siena, sinó de les biografies que se’n van fer. Ara bé: un xic posteriorment, es produeix la primcaterina siena vanniera traducció peninsular d’una obra de Caterina, a penes coneguda en àmbit català i completament desconeguda a la resta del món. Es tracta d’una versió al català datada al 1546 del Dialogo della divina Provvidenza (1377-1378), un dels exponents més elevats del misticisme medieval. L’obra va ser traduïda, no a partir d’un imprès toscà com s’ha dit, sinó a partir d’un incunable llatí del 1496. La traducció de la complexa obra toscana va ser promoguda per Jerònima d’Aragó, filla natural del duc de Calàbria i monja del convent de les dominiques de la ciutat de Xàtiva. Un anònim «orador e indigne religiós» l’hi dedica la versió catalana. La següent traducció peninsular –fins ara considerada la primera– trigaria més d’un segle a aparèixer, impresa al 1668 a Madrid. Convé recordar que no és la mateixa cosa traduir, difondre i llegir les diverses versions de la vida de la sienesa que fer-ho directament amb les seves obres espirituals. Les primeres, exemple de vida de miracles i ascetisme, està més en consonància amb l’espiritualitat tradicional (el fervor popular, la pietat medievalitzant) mentre que les segones, és a dir, la lectura directa de les obres –tot seguint, per cert les indicacions del cardenal reformador Cisneros, de Lluís Vives o de l’impressor humanista venecià Aldo Manuzio–, són més properes a l’atmosfera de renovació de la primera meitat del Cinccents. I és aquí on trobem a Jerònima d’Aragó i la seva aposta per apropar l’obra mística de la santa de Siena a ella mateixa i a la seva comunitat.signatura jeronima

lisboa gemela 2014 045

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Història de la cultura, Història moderna, literatura catalana moderna, Literatura universal, Notícia i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s