La universitat, a la fira

feria_ciencia_22Setmana de la Ciència, Nit de Recerca, Fira de la Ciència. Una fira és fonamentalment un lloc d’espectacle, en el sentit d’oferir elements de consum bàsicament sensitiu (primordialment visual) de manera superficial. En breus instants mires d’enlluernar el públic amb efectes sorprenents amb la intenció de captivar-lo cap als teus interessos.

Acabo de veure tres químics de la meva universitat fent literalment el pallasso (“waca, que guapo!”) en un programa televisiu fent canviar el color d’una flama mitjançant el ruixat de diferents components químics: sodi, groc; bor, vermell; antimoni, verd clar…

A la fira de la recerca, els stands de ciències i tecnologia ho tenen francament fàcil. Uns punxen aquí globus que no exploten, altres afegeixen allà gotes dins d’un matràs i en canvia el color, a l’esquerra uns introdueixen una pedra en diversos vasos de precipitats i aquí em dissolc i allà no i més enllà faig bombolletes, tres metres enrere dos robots s’esbatussen de mala manera, més a la dreta escalfen tubs d’assaig i hi introdueixen unes boletes que crepiten i deixen anar fums de colors, un microscopi mostra hematies i leucòcits ben avinguts… Per què no ensenyen també als assistents la resolució de derivades i integrals? Els qui han estudiat ciències i han fet un treball de final de màster, un projecte tecnològic o una tesi doctoral saben bé com funciona la investigació quotidiana en l’àmbit científic…

Les lletres, en general, ho tenen magre en aquest mercadeig. Els de filosofia poden brandar un pseudobust de Plató, desplegar un enginyós sil·logisme medieval o les rodes de l’arbre de la ciència de Llull, o cantussejar les darreres novetats sobre la interpretació de l’aforisme cinquè del Tractatus logico-philosophicus. Els de literatucombinatòriara poden recitar a crits un fragment calent del Tirant, mostrar pàgines d’un llibre d’hores il·luminat del XV o un full de la Bíblia valenciana salvat in extremis, llegir uns poemes picants del Rector de Vallfogona (segurament espuris) o mostrar unes pàgines autògrafes d’Espriu abans que a Madrid en recitin els versos els corifeus de torn sobre la unitat de la pàtria. Els de llengua poden fer l’anàlisi sintàctica d’urgència d’una frase de Monzó o fer dir a un lloro diverses paraules en totes les variants dialectals del català. Ja ho veieu: no podem competir en una fira.

Ara: la universitat ha de captar alumnes a través de la ficció de les fires? De tota manera, deixeu-me dir que els qui hem estudiat tant ciències com lletres sabem que és molt més engrescador, imaginatiu i entusiasta, malgrat els espectacles de fira, la recerca en lletres.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura i espectacles, Docència, Reflexió i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s