Literatura catalana de viatges a l’època moderna (III)

(Continuació)

Per què franciscans? Des del 1342, l’orde dels franciscans van rebre l’encàrrec pontifici de mapa-terra-santa-1657custodiar els llocs sants de Palestina. Des d’aleshores hi van viatjar franciscans de tot Europa. Què hi anaven a fer? Demanaven de servir a la Custòdia de Terra Santa, no pas per convertir infidels, per afers de proselitisme, sinó per mantenir els monuments del cristianisme i atendre espiritualment l’escassa població autòctona catòlica o d’obediència romana (maronites i grecs fidels a Roma) i els occidentals (mercaders generalment) que hi passaven.

La seva estada als llocs sants del cristianisme era particularment dura per circumstàncies diverses: el clima, en primer lloc, també per la pesta recurrent, però sobretot perquè el territori pertanyia a l’imperi otomà des del 1517. La població era de majoria musulmana, amb els turcs a les ciutats i els beduïns (àrabs) als espais oberts, la qual cosa convertia els desplaçaments en afers particularment perillosos. A banda, hi havia la minoria cristiana amb una gran diversitat (armenis, coptes, grecs ortodoxos, nestorians, maronites, catòlics) i, finalment, els jueus, pocs i malvistos per tothom.

Els franciscans desconeixien l’àrab i ensenyaven italià als infants de les seves escoles, de manera que mantenien una comunicació escassa amb la població autòctona. La convivència era conflictiva i frustrant, especialment a Jerusalem i a Betlem; havien d’enfrontar-se a una enorme hostilitat, òbviament amb musulmans i otomans, però també amb altres cristians (per la possessió d’un altar, d’una basílica, amb lluites entre ells fins a la sang). Els revessos internacionals dels otomans, a més, comportaven que collessin econòmicament encara més els catòlics per subvenir-ne les despeses militars.

jerusalem«En esta, pués, verídica relació se veu clarament lo que es pateix i sofreix per amor de Déu i conservació d’aquells sants llocs que foren santificats amb la presència de Cristo, nostre bé, i a tot lo cristianisme, i a no ser a força de diner era impossible habitar-la i transitar-la, però esta depravada secta se cega ab lo diner i per açò tot son conato és pensar què medis posarà per augmentar son caudal, no quedant jamai saciada sa avarícia» (Joan López, Relació de la peregrinació a Jerusalem, 1762-1781).

Les dificultats de la situació va comportar, esclar, que els relats de les estades a Terra Santa ofereixin una visió no objectiva de les terres, costums i persones del territori. Per això, generalment detallen situacions de despotisme, corrupció, venalitat dels càrrecs, violació de drets, pèssima administració, endarreriment tècnic i científic… Compensatòriament, però, van posar de relleu, amb evident sensació d’enveja, la devoció i la constància en l’oració dels musulmans, el respecte a altres confessions i als seus clergues. També, però, la superior submissió de la dona a la cultura del lloc.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Comentaris sobre literatura, Història de la cultura, literatura catalana moderna i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s