Literatura catalana de viatges a l’època moderna (IX)

(continuació)

Hi ha un grup de viatgers que han deixat registre escrit de les seves activitats com a tals desplaçats que sovint passem per alt quan atenem al fenomen de la literatura de viatges. Em refereixo als viatgers per afers polítics. Entre altres, disposem del testimoni de gent com Joan Baptista Montfar i Sorts, ciutadà honrat de Barcelona i doctor en lleis, germà de l’historiador Dídac Montfar, que explica en un dietari els avatars d’una expedició diplomàtica catalana a la cort francesa en plena guerra dels Segadors, el 1649. A dreta llei, cal dir que el dietari el va redactar el seu secretari, Francesc Climent. El seguici va sortir de Barcelona el 13 de gener i no va arribar a París fins a tres mesos després, el 16 d’abril, havent patit diversos ensurts pel camí amb motiu de la revolta de la Fronda, una situació de guerra civil al territori francès. En un dels incidents, van ser apedregats per més d’un centenar de bastaixos perquè els van prendre per italians, confusió lingüística que encara es dóna avui dia a França, com jo mateix he pogut comprovar. Max Cahner en va fer una breu nota («Viatge d’un ambaixador català a la França de Lluís XIV», Revista de Catalunya, 93 (febrer 1995), 23-44) però malauradament no se n’ha fet l’edició del text.

Més enllà dels dietaris, també la correspondència dóna compte de viatges. En aquest sentit, hauríem d’esmentar la de Joan Francesc Rossell, metge i membre destacat del govern municipal barceloní (va ser-ne conseller en cap: 1623-24 i 1638-39). Es conserva un conjunt de 42 cartes enviades al Consell de Cent entre 1616 i 1617, de quan era a Madrid com a ambaixador. L’epistolari, escrit en una llengua entre el registre formal i el col·loquial, aplega textos de gran relleu historicopolític i molt suggeridors pel que tenen de crònica de la vida cortesana madrilenya de Felip III. Rossell va regentar diverses càtedres a la Universitat de Barcelona i va publicar tractats mèdics (ha estat editat per Francesc Amorós i Gonell, Correspondència diplomàtica de Joan Francesc Rossell, 1616-1617. Una crònica de la cort de Felip III, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1992).

Hi ha altres aplecs de correspondència equivalents al de Rossell que esperen en els arxius l’ocasió de sortir a la llum: és el cas del que Pau Ignasi de Dalmases va intercanviar amb les institucions catalanes abans del 1714, en català, des de la presó de Madrid i com a ambaixador a Londres (i, de característiques ben diferents però que convé recordar, hi ha el de fra Juníper Serra, en mallorquí, d’una «riquesa emotiva impressionant» segons Jordi Rubió).

No oblido, esclar, del viatge diplomàtic dels germans Josep i Francesc Fontanella a Münster, arran de les negociacions per acabar amb la guerra dels Trenta Anys, que es va cloure amb el tractat de pau de Westfàlia (1648). Però aquest afer mereix una entrada específica un altre dia.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Història de la cultura, literatura catalana moderna i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s