Literatura catalana de viatges a l’època moderna (X)

(continuació)

Repassant notes meves de l’any de la picor, em trobo amb aquesta notícia d’un viatger català a Itàlia que ja no recordava. Es tracta d’un text manuscrit que reposa, de moment, a l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona: és el quart text (folis 310-401) del manuscrit miscel·lani de la segona meitat del XVII que duu la signatura 3-I-16. Reporto aquí les notes que apareixen a la Base de dades de Manuscrits de l’Edat Moderna (MCEM), redactades per Maria Toldrà:

«[Diari d’un viatge a Itàlia (30 d’octubre de 1675-29 de juny de 1676)]. Inc.: “Partí de Barcelona dimecras als 30 de [octubre?] de l’añ 1675 y me anbarchí ab las galeras del papa que éran vingudas”. Expl.: “al pasar per la seu davant del portal de [la] Pietat me arodilí y diguéram una Salva; y aní a casa, aont ja totom era al lit”. […] És un diari anònim en català, en primera persona, sobre el viatge a Itàlia d’un clergue barceloní. Identifiquem l’autor amb Ramon Sans i de Puig […] Ramon Sans i de Puig és documentat com a canonge i ardiaca del Penedès a la seu de Barcelona, administrador de l’Hospital de la Santa Creu, vicari de la diòcesi i rector de la Universitat; exerceix diversos oficis a la Diputació. Cap al 1689 es postulava com a canceller de Catalunya, càrrec lligat a la dignitat de bisbe, però per intervenció de Lluís XIV l’elegit va ser Miquel Joan de Taverner i Rubí. […]

»Sans i de Puig va publicar diverses obres. La més antiga que coneixem és una Lectio sacra de incarnatione Domini in illud Luc. I Ecce concipies in utero, etc., exercici escolar presentat al Col·legi de Betlem el 13 de maig de 1657. Entre les inèdites, recordem un cop més els Discursos del principado de Cataluna según el estado en que se hallan sus cosas hasta fines de agosto de 1689.

»Del diari que descrivim, destaquem les referències a algun encàrrec diplomàtic que Sans va dur a terme davant de cardenals i altres autoritats, per ex. sobre la causa de la mare Serafina, en nom de les caputxines. […] L’autor descriu breument esglésies, palaus i altres edificis de Florència, Roma i Venècia. Per ex., visita la Biblioteca Vaticana, on contempla llibres escrits “en scorsas de abres assí en la forma scrivían los egípcios, so és ab gerolífichs, assí altros de scrits ab un paper fet de erbas”, i encarrega un quadre dels Dolors a “Francisco Rosa […] pintor dels millors de Roma”.

»També són interessants les al·lusions del diari a qüestions lingüístiques (“lo poch italià que parlo y la lengua latina de què em valch” per la dificultat de trobar algú que sàpiga espanyol; en un moment li sembla “que entania català del Rosalló”). La major part del diari, però, se centra en les incidències de l’itinerari i els seus acompanyants.»

Esperem que aviat algun estudiós en faci l’edició i anàlisi que es mereix. O algun estudiant hi dediqui el seu Treball de Final de Grau.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Comentaris sobre literatura, Història, Història de la cultura, literatura catalana moderna i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s