Literatura catalana de viatges a l’època moderna (XI)

(continuació)

I és hora ara de tractar d’unes epístoles poètiques de l’escriptor barroc Francesc Fontanella, pretesament redactades mentre feia camí de Barcelona a Münster. A l’agost de 1643, Josep Fontanella, el germà gran de Francesc, havia estat designat assessor català de l’ambaixada de França –diguem-ho clar, comparsa dels plenipotenciaris representants de la corona francesa– a la conferència de pau de Münster, prolegomen de la pau de Westfàlia (1648), on s’acordarà el final de la guerra dels Trenta Anys. Josep va marxar de Barcelona, amb Francesc i d’altres, el 20 d’agost i el 28 de setembre eren a la cort parisenca on Josep s’havia entrevistat amb el cardenal Mazzarino. Després van continuar viatge cap a Holanda, principalment navegant pel riu Mosa de costat amb ambaixadors francesos i portuguesos: Charleville, Dordrecht, l’Haia i, finalment, al març de 1644, Münster. Els catalans havien de captenir-se com a figures decoratives, però Josep va voler prendre un paper massa actiu, a parer d’espanyols i francesos. A París es van treure aquesta pedra de la sabata acusant-lo de negociar d’amagat amb els espanyols, és a dir de traïdor. Van facturar Josep de nou cap a Barcelona amb l’excusa de ser necessari a la capital catalana al costat del nou virrei Harcourt. Francesc va romandre a Münster, probablement poc temps, fins que va retornar també a Barcelona després de retrobar per ventura el seu germà a París, ja al 1645.

Al llarg del seu recorregut cap a Münster, Francesc ‘va enviar’, va enviar fins a tres poemes en forma de missives als seus col·legues barcelonins. Són poemes ‘fluvials’, en el sentit que figuren ser escrits des de rius, i de caràcter humorístic. Un diu que l’envia des del Loira, camí de París: «En lo bullici inquiet». Els altres dos, ja des del Mosa; un a Charleville, a punt d’embarcar per anar riu avall: «Ja m’aguarda altra ribera»; el darrer, el més famós, diu ser escrit navegant pel riu, en què aquest resulta personificat: «Coronats de llarga boga». En els textos, Fontanella evoca amb nostàlgia la ciutat de Barcelona i els amics lletraferits i políticament afins, ofereix dades del viatge diplomàtic i hi manifesta l’orgull patriòtic quan veu Catalunya al costat de les grans potències europees.

I encara hi ha un altre llarg i ambiciós poema, de format diferent dels anteriors, que va ser escrit, sens dubte, en aquest periple ‘diplomàtic’. Porta per títol Retrato impossible. Ègloga, i comença: «Ínclita, excelsa Lise generosa». És un poema amorós dedicat a una dama encoberta pel pseudònim bucòlic d’Elisa. La veu poètica es lamenta per l’absència dolorosa de l’amada, però la gran protagonista és, de fet, la ciutat de París. És una originalíssima ègloga urbana –si tal oxímoron m’és permès– com no en coneixíem d’altra, si més no en la literatura barroca peninsular. Tot apunta que va ser escrita, o pensada, a París estant, probablement al 1645. El rerefons psicològic, sentimental, del poema és el d’un home decebut amb la capital de França, o, més exactament, amb la cort reial borbònica perquè ha menyspreat la delegació catalana a Münster. És una ègloga molt diferent d’aquella altra anterior. Aquesta d’ara reflecteix un pessimisme molt patent, sens dubte vinculat al present personal i col·lectiu. La reconversió barroca del gènere renaixentista és aquí completa. Formalment i espiritualment.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Història de la cultura, literatura catalana moderna, Literatura universal i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s