Catalunya i Europa a l’edat moderna (II)

(continuació)

Merle: Cette communication portera sur les principales caractéristiques prêtées à la Catalogne dans le genre cosmographique, qui se développe dans toute l’Europe à partir du XVIe siècle. Les nombreux ouvrages qui appartiennent à ce genre prétendent offrir une synthèse des connaissances sur les empires, royaumes et provinces du monde, leur histoire, leurs richesses et particularités, le naturel de leurs peuples et leur mode de gouvernement. On s’intéressera en particulier à des ouvrages français tels que le Nouveau théâtre du monde de Pierre d’Avity qui connut de multiples rééditions au cours du XVIIe siècle. Il s’agira d’analyser la façon dont ces écrits élaborés en dehors de la péninsule ibérique évaluent la place de la Catalogne au sein de la monarchie hispanique, avant et après la révolte de 1640.

Barclay ed llatina frankfurt 1626Valsalobre : La llegenda de les amazones i especialment de la seva relació amb l’expedició asiàtica d’Alexandre de Macedònia va ser recurrent en la cultura moderna europea. La trobem entre altres, en la literatura barroca castellana i en la francesa, d’on viatjarà cap a la italiana, especialment en el vessant literariomusical. El tractament del tema pel poeta barroc català Francesc Fontanella és deutor, sens dubte, de la proliferació de textos francesos d’aquesta temàtica als primers decennis del Siscents, i més concretament de la Cassandre de La Calprenède, un roman héroïque (un gènere que neix aleshores) que va tenir una fecunda descendència arreu de l’Europa de l’època, mentre que els textos castellans sobre el mateix tema en són completament aliens. Paral·lelament sabem que va utilitzar l’obra Argenis de John Barclay, autor d’ascendència escocesa però de naixença i cultura franceses, l’obra del qual, publicada en llatí, va gaudir una gran influència a principi del XVII.

Va ser un plaer poder compartir les sessions amb intervencions com les esmentades i particularment amb la presentació de l’obra de propaganda adversa a les propostes dels revolucionaris catalans contraris a la monarquia hispànica (entre els quals es trobava Francesc Fontanella) en el context de la guerra dels Segadors de Luca Assarino, així com amb Alexandra Testino-Zafiropoulos, autora d’un il·luminador article sobre Hipòlita d’Aragó (“La conspiration d’Hyppolite d’Aragon en Catalogne. Une courtisane et ses complices dans la tourmente franco-catalane”, 2010, publicat aquí), una conspiradora contrària als interessos del partit francès, l’activitat de la qual que va comportar seriosos problemes als Fontanella, especialment a Josep Fontanella, regent l’Audiència, per tal com eren familiarment propers, per sospites de col·laboració amb la coalició pro-castellana organitzada per Hipòlita, baronessa d’Albi.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Història de la cultura, Història moderna, literatura catalana moderna, Notícia, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s