Poesia civil de la baixa edat moderna

Un dels àmbits en els quals la literatura catalana d’època moderna va mantenir una vigor més notable i més continuada va ser, sens dubte, el de la producció poètica, que mostra una enorme vitalitat i una gran ductilitat que li permet tenir presència en àmbits, registres i contextos enormement diversos. A l’hora d’estudiar aquesta parcel·la de l’expressió literària, és habitual fer ús de determinades etiquetes, ja més o menys consolidades, que faciliten ordenar, aprehendre i gestionar millor tota aquesta diversitat. Hi ha casos, com en la poesia amorosa o la poesia religiosa, en els quals el sentit d’aquestes etiquetes resulta del tot transparent, perquè es defineixen en base a un únic criteri: la temàtica de les composicions que designen. Però el cas de la poesia civil, és diferent, ja que, per copsar els límits del gènere cal prendre en consideració altres criteris, a més del temàtic.

1200px-Sitio-barcelona-11-septiembre-1714Més concretament, cal atendre a quatre aspectes: 1) la funció del jo poètic, que té en aquest gènere poètica un paper mai central i habitualment marginal o secundari; 2) la intencionalitat dels textos, que solen ser escrits per incidir en la realitat del públic receptor, amb l’objectiu de modificar-la o transformar-la; 3) la vocació d’esdevenir sempre textos públics (i, eventualment, d’assolir una difusió massiva); i 4) la preferència per un cert ventall de temàtiques tals com la política, la religió (en les seves formes públiques, no pas en manifestacions més íntimes, com les d’algunes formes de poesia mística, ascètica o metafísica), els fets històrics, les festes i celebracions, les anècdotes de la vida quotidiana i, en fi, tota la miscel·lània –amplíssima– de temes que conformen allò que en ocasions ha estat anomenat poesia de circumstàncies.

El desè volum de la revista digital Scripta, publicat aquest tot just acabat mes de desembre de 2017, inclou un monogràfic dedicat precisament a la poesia civil produïda a les terres de parla catalana durant la baixa edat moderna, és a dir, entre la segona meitat del segle XVII i el primer terç del XIX. Hi podem llegir treballs sobre l’humor en la poesia de la Guerra dels Segadors (aquí), la poètica barroca de la mort (aquí), els epitalamis de Francesc Fontanella (aquí), un text sobre la participació de les dones en la defensa de Barcelona l’any 1706 (aquí), els poemes de Pau Puig dedicats a les fires i establiments comercials de Barcelona (aquí), la Comèdia de la general conquista de Mallorca (aquí) i els paratextos de les Alonsíades de Joan Ramis i Vicenç Albertí (aquí).

Proeses_2El monogràfic, que ha estat coordinat pel doctorand de la UdG i membre de Nise Marc Sogues, vol contribuir a la millor comprensió d’un gènere de vegades menystingut, de vegades poc o mal entès però que, a fi de comptes, resulta del mateix interès que qualsevol altra faceta de l’expressió poètica. L’estudi i reivindicació de la poesia civil resulta il·luminador, tant per la vàlua literària de molts dels textos que s’hi adscriuen com perquè posa de manifest que durant la baixa edat moderna la llengua catalana va continuar produint obres d’un innegable valor literari i va continuar essent, a desgrat de les dificultats creixents, una llengua de prestigi i de cultura, també en determinades parcel·les de la vida pública.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Comentaris sobre literatura, Història, Història de la cultura, literatura catalana moderna, Notícia, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s