La literatura catalana siscentista a Oxford

El XVIII Forum for Iberian Studies que es va celebrar el 20 i el 21 de juny passats a la Universitat d’Oxford tractava de “Fictitious Realities, Real Fictions”. La varietat d’enunciats sota aquest paraigua va ser espectacular: des de la iconografia musical en la pintura gòtica espanyola a l’imaginari en el cinema portuguès, passant pel joc de ficcions en el cinema d’Amenábar, la representació de Déu en el teatre medieval castellà o la crítica contra certs models territorials a través del còmic a Mallorca. Les aportacions tractaven de diferents aspectes de la història de la cultura i dels productes culturals ibèrics, des del punt de vista de les realitats fictícies o les ficcions reals, a Castella, Galícia, Euskadi, Portugal, Catalunya, País Valencià, Mallorca… Hi van intervenir gent, majoritàriament molt jove, de diferents universitat de tot el món: Oxford mateix, les espanyoles, les catalanes, valencianes i mallorquines, Salem, Princeton, Melbourne, Nacional de la Plata, Coimbra, Rio de Janeiro, Nova York, Califòrnia, Angers, Götingen, Leeds, San Diego, Porto, Auckland, Copenhagen, Aveiro, Évora, etc.

Membres del nostre equip de literatura moderna de la Universitat de Girona hi vam presentar dues intervencions. Marc Sogues va presentar una comunicació sobre «L’autofiguració en la poesia de Francesc Fontanella», en la qual va exposar les diferents estratègies del nostre poeta barroc per situar-se a ell mateix dins la pròpia ficció poètica. La comunicació va servir per mostrar com els diferents pseudònims que Fontanella adopta li serveixen per establir diferents tipus de relació amb el seu jo poètic, unes relacions que van des de la més pura i simple autorepresentació sota la imatge estereotipada d’un pastor enamorat i desdenyat, fins al desdoblament que permet al jo poètic disposar d’una veu pròpia, diferenciada de la del poeta, i amb la qual el poeta fingeix poder dialogar, en un desdoblament que respon a un dels tòpics habituals de la mentalitat barroca: el de la visió d’un mateix com un altre.

Pep Valsalobre, en una intervenció intitulada «Un infern real en el segle XVII: una realitat més una ficció», va parlar de com un relat siscentista com el Viatge de Pere Porter a l’Infern, que havia circulat anònimament i de manera clandestina amb gran profusió en el territori del vescomtat de Cabrera –principalment–, prenia una consideració historiogràfica radicalment diferent de la tradicional fins al moment quan es va saber amb total seguretat al 1990 que els personatges d’aquella pretesa ficció eren persones històriques reals del segle XVII català. I, doncs, que una narració que circulava encara a principis del XX com un conte devot era, de fet, una crítica demolidora contra l’administració de justícia i el poder en general a la Catalunya en el pas del XVI al XVII. En definitiva: venia a explicar com el descobriment de la realitat històrica en l’obra de ficció va modificar-ne tots els paràmetres d’anàlisi.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en literatura catalana moderna, Notícia i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s