“Gargantua” de François Rabelais (IV): una introducció (i 4)

Com a escriptor, Rabelais va produir textos de molt diverses menes. Escrits mèdics, una paròdia de pronòstics astrològics i almanacs, l’edició de l’obra d’un arqueòleg italià, etc.; finalment, el metge i clergue Rabelais va compondre una gloriosa nissaga novel·lesca entre 1532 i 1553 –any de la seva mort–, constituïda per cinc llibres: Pantagruel, Gargantua, Tiers livre, Quart livre i Cinquièsme livre (aquest darrer publicat pòstumament, al 1564). La seva obra narrativa no és menys paradoxal que la seva biografia. Va escriure en primer lloc un llibre, Pantagruel, que posteriorment –un cop haurà pres la decisió de construir una summa novel·lesca– el mateix Rabelais va situar com a segon, després de Gargantua, que va escriure en segon lloc. Les novel·les que constitueixen el corpus narratiu rabelesià, admirat universalment, van sorgir inicialment amb l’objectiu de ser un modus vivendi (no cercava altra cosa que l’èxit de públic i de vendes), amb destinació popular, perquè el que realment interessava Rabelais eren els seus escrits llatins mèdics i erudits, poc profitosos econòmicament. Finalment, les novel·les de Rabelais incorporen la cultura popular i carnavalesca, contestatària del saber i de les jerarquies oficials (mitjançant l’estètica grotesca), i són alhora una proposta de la nova alta cultura, l’elitista cultura humanista.